Tres cartes des dels Andes, de Patrick Leigh Fermor

 

L’últim llibre publicat en vida per Patrick Leigh Fermor, el 1991 correspon a Tres cartes desde los Andes i són les vivències durant el viatge pel Perú que en format de carta Pady envia a la seva parella Joan. Dues són enviades per correu i la tercera viatja amb ell amb l’avió de tornada.

Si bé, Tres cartes desde los Andes es pot considerar una obra menor respecte els altres llibres seus, també és veritat que, com diu Jacinto Antón a la introducció, s’ha de reivindicar com una obra fresca i directa a causa del seu estil epistolari. I així m’ho sembla, el seu text és més proper que el d’altres obres. També, ho apunta Antón, les referències d’aquell moment – any 1971– encara són properes per als lectors actuals de certa edat: les aventures de Tintin en El temple del Sol, un joc de paraules en espanyol ("Se llama llama"),” Speedy Gonzales, el ratón más veloz de México”, la pel·lícula Mort a Venècia, o les referències a la situació política dels països que visita. Tot i que no deixa, és veritat, les citacions dels clàssics i referències a diversos personatges de l’aristocràcia britànica.

Quatre amics muntanyencs li proposen anar fins al Perú i fer alguna ascensió als Andes. Ell i un altre amic també sense experiència a la muntanya accepten la invitació i completen aquest grup força heterogeni. Fermor no farà cap ascensió i accepta de bona gana la feina d’encarregar-se del fogonet del menjar.

Les anècdotes del dia a dia, les descripcions dels paisatges, els apunts culturals i les ganes de viure i aprofitar aquestes quatre setmanes de l'agost de 1971 reflecteixen el seu esperit i les característiques del seu estil literari.

Tres paràgrafs ben diferents de tres moments del viatge: el bon ambient amb els companys, un apunt cultural i una descripció una mica sorneguera de la roba dels companys ja fora de la muntanya

"Las notas de una banda llegaban desde una callejuela lateral que daba a la plaza. Pronto aparecieron los instrumentos y un círculo de bailarinas que giraba lentamente. Las múltiples faldas y enaguas eran plisadas. Estando en reposo tenían una forma acampanada, pero cuando giraban se abrían y llameaban como claveles. Estaban celebrando una boda y las botellas pasaban de mano en mano sin que por ello se alterara el ritmo de los bailarines. Todos, incluidos el novio y la novia se tambaleaban, pero la naturaleza lenta y bamboleante de la coreografía acudía en su ayuda. Siguiendo su ejemplo, nos fuimos pasando la botella en el interior polvoriento del vehículo, y así durante los kilómetros que quedaban hasta Puno." p.144

"Cuzco, 19 de agosto

Escribí el último fragmento de esta carta en el patio de una vieja casa, ahora museo, que un día fue hogar del Inca Garcilaso de la Vega. Garcilaso era un personaje extraño y maravilloso. Su padre fue un conquistador de Extremadura, y su madre una princesa inca, sobrina del penúltimo emperador, que cuando era una niña pequeña estuvo a punto de ser asesinada por el último de los usurpadores incas, Atahualpa, que, a su vez, luego fue ejecutado por Pizarro con crueldad y perfidia. Garcilaso escribió una fascinante historia del Perú incaico y falleció en España. Está enterrado en algún lugar de ese bosque de columnas que hay en la catedral de Córdoba." p.105

"Nota sartorial*

El regreso al nivel del mal y a una capital ha inspirado algunas tentativas en materia de elegancia. Renée va impecable. También Cari, que se ha vestido de arriba abajo, como si fuera a enfrentarse a un gabinete de ministros. André está siempre preparado para cualquier contingencia: lleva un lujoso traje de pana rojiza de corte perfecto. Hasta aquí los trajes enteros, vamos a por los pantalones: Robin, Andrew y yo sólo tenemos los de lino. Robin viste una chaqueta heredada de color marrón y presenta un aspecto muy distinguido. Andrew lleva una americana arrebatadora de un atrevido color verde a cuadros, unos zapatos de piel de cocodrilo de lo más chic y una corbata blanca de seda con un dibujo azul comprada en el Cuzco. Yo visto una insípida pero muy respetable chaqueta de tweed gris y llevo unas zapatillas de deporte de calidad bastante decente. No tiene la menor importancia, es sólo que a todos nos sorprende vernos con este atuendo." p.161

*Relatiu al sastre i a la seva feina.

Dues entrades més sobre el llibre ens donen un altre punt de vista: A quins gravats de Goya es referien Fermon i els seus companys als Andes? Què va llegir Fermor i els seus companys a l'expedició als Andes?

A: Tres cartas desde los Andes, de Patrick Leigh Fermor. Pròleg de Jacinto Antón, Traducció de Dolores Payás. Ilustracions de John Craxton. Elba