La biblioteca del vagar de Sylvain Tesson

Confesso la meva ignorància de molts dels escriptors que Tesson inclou a la Petita biblioteva del vagar. Desconeixia Traven, El pelegrí rus, Péguy, Sóseki, Hansum o Jünger; de T. E. Lawrence dubtava si era "Lawrence de Arabia»; i de Peer Gynt no sabia a què es referia. Penso que l'elecció té a veure més amb l'itinerari vital dels autors que no des del punt de vista estrictament literari. La meva Petita biblioteca del bosc fora una altra.

"Un cop que tingués la cabana construïda, faria taulons d’un metre de llarg i els instal·laria a sobre de la meva llitera i hi escriuria amb pintura: PETITA BIBLIOTECA DEL VAGAR. Aquí guardaria els llibres que parlen de la vida errant dels rodamons occidentals i dels que es repleguen sota la coberta dels boscos.

Hi haurà Hesse per haver escrit Knulp, que és el més tendre que el vagar pot produir. Hi haurà Thoreau pels seus anys passats a Walden, on va treballar per naturalitzar-se tot fortificant el seu cos i purificant la seva ànima. Hi haurà Traven, els llibres plens d’odi del qual són una quimioteràpia contra el càncer burocràtic. Hi haurà Kerouac que, sense drogues ni alcohol, també s’hauria pogut embriagar. Hi haurà El pelegrí rus que caminava tot pregant. Hi haurà Péguy que feia justament el contrari. Hi haurà Tolkien, per no oblidar que mai s’han de mirar les coses com es creu que són. Hi haurà Sóseki i la seva economia de l’ànima per poder apagar el foc encès per Tolkien. Hi haurà el Somni d’una nit d’estiu, perquè m’hagués encantat que en Puck fos el meu germà. Hi haurà Nietzsche, però no pas pels sermons plens de fum, sinó pels Ditirambes de Dionís, aquell déu revigoritzant. Hi haurà Montaigne per l’ecologia de l’existència i per la ciència de la retirada. Hi haurà T. E. Lawrence perquè ha sotmès el seu cos a la llei del vagar. Hi haurà Peer Gynt perquè feia la impressió que no necessités ningú tot i que patia perquè era ell sol contra tothom. Hi haurà Hamsun: resulta agradable de llegir un escriptor del qual se sent que, tal com sap fer anar la ploma, sap fer anar una destral. Hi haurà Jünger pel seu anar-se’n als boscos, que sembla l’única cosa que pots fer quan ja ho has provat tot."

Tot i que per viatjar "més que la poesia i més que la pregària, el coneixement geogràfic esdevé preciós perquè el viatger pugui combatre l'avorriment." I qui és el llibre imprescindible? "El Précis* de Derruau és l'única guia de viatge que val la pena de ficar a la motxilla en el moment de sortir. [...] Les altres guies d'albergs i museus  caduquen d'un any per l'altre. [...]  Amb la geomorfologia, no hi ha cap risc; res no canvia massa de pressa. Sempre porto Derruau amb mi."

* Précis de géomorphologie de Max Derruau

A: Petit tractat sobre la immensitat del món, de Sylvain Tesson. Introducció de Gabi Martínez. Traducció de Francesc Roma i Casanovas. Símbol Editors. p.104 i 63