“Segu, la capital de Bàmbara, que és on havia arribat, són quatre ciutats diferents; dues a la vora nord del Níger, anomenades Segu-Koro i SeguBu; i dues a la vora sud, anomenades Segu-Kura i Segu-Sikoro. Totes estan envoltades de murs alts de fang; les cases estan fetes d’argila, són de forma quadrada i amb els sostres plans; algunes tenen dos pisos i moltes estan emblanquinades. A més d’aquestes construccions, a tots els barris hi ha mesquites mores. [...] Pel que he pogut saber, tinc raons per creure que a Segu hi viuen a prop de trenta mil persones. El rei de Bàmbara té la residència permanent en Segu-Sikoro; utilitza un gran nombre d’esclaus per fer que la gent creui el riu i els diners que rep (encara que només són deu caurís per persona) produeixen un benefici considerable durant tot l’any. [...] La visió de la gran ciutat, les nombroses canoes en el riu, la gran quantitat de població i els conreus de la terra del voltant donava en conjunt un aire de civilització i de magnificència que poc podia esperar trobar-me al mig del cor d’Àfrica.”
Mungo Park, Viajes a las regiones interiores de África (1795-1805); Ediciones del Serbal; Pàgina 170
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada