La línia de la costa es confon amb els núvols que, a poc a poc, els núvols es distancien de les muntanyes i s'omplen de color morat; els últims rajos de sol es filtren per una finestra petita. Són els núvols que es fan i es desfan a Tramuntana? Ara el mar sembla tranquil.
Quadern de viatges, textos breus, impressions de llocs, records, literatura de viatges i grans viatgers.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les Illes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Les Illes. Mostrar tots els missatges
dilluns, 2 de juny del 2025
dimecres, 16 d’abril del 2025
Cardenal de Lloseta
![]() |
| Cardenal de Lloseta |
Hem marxat de Sòller espantats per la gentada; al port, més tranquil, et permet passejar. Després la carretera de la costa, la de Deià; molts cotxes. Quan arribem a Valldemossa, baixem fins el port. Dotze quilòmetres de revolts amb un fort pendent per una carretera estreta. Al port, alguns cotxes, alguns ciclistes; el restaurant obert. Mengem peixet fregit i musclos i a les postres ens ofereixen "Cardenal de Lloseta". El demanem i descobrim una delícia.
És una base allargada i estreta de bescuit genovès, nata muntada i merenga. Encara que pugui no semblar-ho és lleuger i tens la sensació de menjar un trosset de núvol; un d'aquests núvols sovint enganxats a la serra de Tramuntana. Suposo que l'encert és no carregar-lo amb excès de sucre. L'origen és al Forn de Baix de Lloseta, al costat d'Inca.
Al dia següent anem fins a Lloseta i en comprem al Forn de Baix. S'explica que durant un àpat un amic dels propietaris del forn, desprès de menjar aquestes postres va dir que eren "bocat de cardinale"*. I de "bocat de cardinale" a Cardenal de Lloseta.
És una base allargada i estreta de bescuit genovès, nata muntada i merenga. Encara que pugui no semblar-ho és lleuger i tens la sensació de menjar un trosset de núvol; un d'aquests núvols sovint enganxats a la serra de Tramuntana. Suposo que l'encert és no carregar-lo amb excès de sucre. L'origen és al Forn de Baix de Lloseta, al costat d'Inca.
Al dia següent anem fins a Lloseta i en comprem al Forn de Baix. S'explica que durant un àpat un amic dels propietaris del forn, desprès de menjar aquestes postres va dir que eren "bocat de cardinale"*. I de "bocat de cardinale" a Cardenal de Lloseta.
* L'expressió "bocat de cardinale" (amb diverses formes "bocato", "bocati", etc. i diverses grafies com ara dues t o dues c) és un fals italianisme. De fet l'italià tè boccone equivalent a la bocada o mos català o al bocado en castellà; i boccata equivalent a la glopada catalana o a la bocanada en castellà. Per tant tindriem la forma boccone di preti o di cardinali, utilitzades a finals del XVII com a expressió de la golafreria del clergat.
Trobo la referència, que no he contrastat, que Federico García Lorca al Retablillo de don Cristóbal, utilitza l'expressió referida a una persona: «Sí señor. Me voy a casar porque doña Rosita es un bocatto di cardinali»,
Trobo la referència, que no he contrastat, que Federico García Lorca al Retablillo de don Cristóbal, utilitza l'expressió referida a una persona: «Sí señor. Me voy a casar porque doña Rosita es un bocatto di cardinali»,
A casa, jo sempre havia sentit "bocato di cardinale".
diumenge, 12 de novembre del 2017
Una porta a Ciutadella
Netejo la porta de casa
i els dits queden verds
només una ombra
com un record
que la ventada espanta.
dijous, 9 de novembre del 2017
dimecres, 2 de setembre del 2015
Visions de ciutats diverses d'Evelyn Waugh
El Caire
Las pirámides estaban a cuatrocientos metros, impresionantes por su volumen y su reputación. Vivir al lado de unos monumentos tan famosos me producía una sensación extraña. era como estar en un restaurante con el príncipe de Gales en la mesa vecina, uno fingía no darse cuenta, mientras no dejaba de mirar furtivamente para ver si seguían allí. .../... Las pirámides son menos impresionantes cuando se ven de cerca. Son hermosas vistas des de el parapeto de la ciudadela de El Cairo, desde donde se abarcan los cinco grupos de pirámides que se alzan en el nítido borde del valle del Nilo, pero, cuando uno se acerca, observa que de la superfície original sólo se conservan algunos fragmentos, y ahora el conjunto da la impresión de unos enormes montones de piedras en lugar de edificios. La Esfinge es una composición mal proporcionada, cuyo atractivo estético es insignificante, y su valor dramático ha disminuidoconsiderablement dede que desenterraron su base.Las mutilaciones de la cara le dan cierto interés. Si uno tropezara de improviso con ella en una región inexplorada, estaría justificado que mostrara un ligero entusiasmo, pero com escultura no está en modo alguno a la altura de su fama.
.../...
Lo impartatnte a retener de las obras de arte egipcias, y que no parece ser apreciado casi nunca por los turistas o los arqueólogos, es que reaqlmente son obras de arte.
Mallorca
La travesía hasta Mallorca, donde pasamos el dís siguiente, fue desagradable. He oído a varias personas expresarse con mucha elocuencia acerca del encanto de esa isla, pero debo confesar que me decepcionó.
Barcelona
Navegamos a lo largo de la costa durante toda la mañana, mientras un catalán encantador con el que había trabado conversación señalaba con mucha ilusión las fincas veraniegas de sus amigos y parientes, y llegamos a Barcelona a las dos en punto de la tarde.En la entyrada del puerto y a lo largo del rompeolas había una flota de balsas, de las que pendían ristras de mejillones que engordaban con las aguas residuales. Atracamos a lo largo del muelle en la dársena interior.
Málaga
En la avenida principal de la ciudadhabía dos o tres clubes, pero eran similares a cafés, su interior visible desde la calle, con sólo una barandilla baja entre los transeúntes y los miembros, unos hombres robustos, de aspecto apacible, que se pasan el día sentados en butacas, fumando cigarros baratos y contemplando el tráfico. Sin duda, esa es una institución habitual en Andalucía. Era nueva para mí, y me pareció notable y digna de elogio.
Sevilla
Ahora me parece impertinente escribir demasiado acerca de Sevilla. Desde luego, es una de las ciudades más maravillosas que jamás he visto, y sólo mi desconfianza generalizada hacia los superlativos me impide decir que es la más encantadora. Se me ocurren muchas que tienen elementos sugestivos, pero ninguna dotada de la misma amabilidad y refinamiento combinados con actividad y buen sentido. Parece evitar toda clase de vulgaridad, incluida la de la belleza profesional.
Lisboa
-Lisboa no me parece tan bonita como creía- observó uno de mis amigos suecos cuando, apoyados en la barandilla, veíamos desaparecer las luces del puerto a nuestras espaldas.
Había sufrido fuertes pérdidas en el casino, y creo que eso le había amargado. Para mí Lisboa había sido una sorpresa muy agradable. No hay ninguna ciudad europea de cierta antigüedad sobre la que uno oiga hablar tan poco. No conozco prácticamente a nadie que haya estado allí ni siquiera un día. Y, sin embargo, es muy accesible y tiene una história románticay honorable íntimamente ligada, si eso es hoy en día una recomendación, a la nuestra. El estilo de su arquitectura es único y sus habitantes poseen marcadas peculiaridades raciales.
D'Etiquetas. Viaje por el Mediterráneo, d'Evelyn Waugh. Altaïr viajes. Ediciones Península.
dilluns, 16 de febrer del 2015
De Palma a Sòller
El tren que porta de Palma a Sòller és un tren dels d'abans. I el trajecte es fa amb la velocitat d’abans, per gaudir del temps, per gaudir del viatge. Un home passa la mà per l’espatlla de la dona que l’acompanya i la besa, lleument. A la nit somio que un home passa la mà per l’espatlla de la dona que l’acompanya i la besa, lleument. El somi es desfa. Potser, lluny, se sent el mar.
diumenge, 9 de març del 2014
Aeroport Internacional Son Sant Joan, de Palma
Hi has volat diversos cops i has vist crèixer l'aeroport. Ara sembla un aeroport molt vulgar on cada dia es mouen milers de turistes. Recuperes unes fotos dels pares; el viatge de nuvis a Mallorca; tot un clàssic de l'època. És el 1953. L'avió surt amb retard i s'han d'esperar a peu de pista. Tauletes a la gespa a tocar dels avions. Volar era un luxe i et podies sentir important i glamuròs per unes hores -pamela, americana i corbata-; encara que només els quedessin quaranta pessetes per acabar de passar el mes a Barcelona.
![]() |
| A la pista, possiblement, un Bristol 170 Freighter Mk 31E |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




