Fem un cafè i alguna cosa per esmorzar a un bar que fa cantonada a un lateral de l'estació, el Chicken Ravioli o Bar della Stazione que sembla el nom original. Olor de fregit i de pizza reescalfada, i de cafè. A la plaça del davant, Piazza Quattro Novembre, terminal d'autobusos urbans i interurbans i de tramvies. El local és ple de personatges ben diferents: uns operaris que esmorzen, un parell d'homes desvagats que beuen cerveses, unes noies, potser dependentes, que prenen cafès amb llet. Un ambient realment propi d'un bar d'estació. Sona música i se senten les veus dels cambrers. Entra una dona de mitjana edat amb gavardina de color clar, té els cabells grisos, curts, ben pentinats. Va a la barra i, dreta, demana un cafè. Els seus moviments, els seus cabells, la forma del seu cos; un aire proper. Pren el cafè sense pressa. El temps ni s'atura ni s'alenteix. Paga i es gira per marxar. No aconsegueixo veure-li la cara, però estic segur que la conec. No tornaré a coincidir amb ella.
