Benarès

Em costa ser conscient que hi sóc.

La sensació de veure-ho, però no ser-hi.

El carrer més ample que va paral.lel al riu passes perls carrerons fins arribar al riu, són com tres escenaris diferents.

Camines per la riba, passegues amb la barca i bades tota l'estona.

A la nit llumets d'oli al riu.

Dorms en un hotel al costat mateix del riu, beus una cervesa i saps que aquesta no és la vida que hi ha fora. Només veus imatges, però ignores tot el que hi ha al darrere.

Els últims dies d'Alexandra David-Néel

El nuevo bienaventurado no tiene infancia; está dotado de antemano de todas las facultades que poseerá en el transcurso de su larga existencia. Junto a él hay un árbol y un pequeño lago: su lago, su árbol, a los que está vinculada su vida.

A: La Connaisance Transcendante, d'Alexandra David-Néel y Lama Yongden

Últims anys. Maison Alexandra David-Néel

Els últims dies d'Alexandra

31 de agosto. Aexandra habla sola:

-Por el golfo Pérsico... cuando fui a Japón... Golfo de Bengala... Y estuve en Lhasa.

A lo largo de ese 31 de agosto, los viajes que realizó desfilan por su mente. Algunos itinerarios la atormentan. Repite: "Estoy en Marsella y quiero ir a Pekín. Albert no quiere ir a Pekín". Yongden resurge para oponerse a los deseos de Alexandra. Cuánto se debate en este horrible delirio aquella que supo imponer su voluntad a todos, y en particular a Yongden.

Sus ojos brillan aún al pronunciar una de sus últimas palabras, "viaje". Después vendran ocho días, ocho interminables días de mutismo y agonía.

[Marie-Madeleine Peyronnet anota:]
"Lunes 8 de septiembre a las tres y cuarto de la madrugada. Último suspiro."

Alexandra acaba de entrar en las tierras desconocidas de la otra luz...

A Un destino luminoso, de Jean Chalon. Grijalbo. p. 453

Samadhi en el Sikkim

Durante un segundo siento mi soledad [...]. Y entonces, enseguida viene otra ola, la del éxtasis, de la samadhi.

Agendas inédits, 5 de abril de 1912


A principios de abril de 1912, Alexandra se encuentra en Darylling.

[...]

Alexandra cierra los ojos y entra en ese estado de samadhi que en el “Petit lexique de noms hindous” que acompaña al Journal de voyage se define de este modo: “Estado de concentración profunda con pérdida de conciencia del mundo exterior”. Esto es exactamente lo que le ocurre ese 5 de abril: cierra los ojos al exterior y los abre hacia su interior. En varias ocasiones, durante su estancia en el Sikkim, Alexandra será la presa bienaventurada y constante de esa samadhi. El 18 de mayo, de camino a Toong, escribe de nuevo:

Es curioso nada más llegar al bungaló, entro en una repentina e intensa samadhi. El 11 de junio, entro en samadhi mientras monto a caballo, ya no siento mi cuerpo, tengo la lucidez suficiente para tener ganas de apearme porque no me siento capaz de guiar el caballo, pero continúo.

¿Cuántas veces, en el Sikkim y también en el Nepal, se habrá entregado a la imprevisible samadhi?
Y es que ahora Alexandra se encuentra en el país de la aventura y de los dioses: “[…] la aventura es mi única razón de ser”, escribirá en L’Inde où j’ai vécu. Después de Daryiling empieza la aventura. Daryiling, donde Kipling situó tantas novelas cortas con esas enérgicas damas maduras y encantadoras y lozanas señoritas que se disputan el corazón de apuestos caballeros… Daryiling, estación estival de moda, también es el final de ese mundo que se dice civilizado: el ferrocarril acaba ahí. Después solo queda la jungla, la aventura y los dioses, que acechan.
El 11 de abril, una vez reunidos culís y caballos, Alexandra deja Daryiling rumbo a Kalimpang. Esa mañana, tras el gran éxtasis, la samadhi, descubre un objeto, una pluma estilográfica, que utiliza por vez primera y cuyo nombre ignora en francés:

Estreno para escribirte una fountain pen. Por cierto, ¿cómo se llama en francés? Creo que una pluma depósito. En fin, un portaplumas con tinta en su interior… Realmente son muy prácticos estos portaplumas cunado acampas como hago yo.


Empleará esa estilográfica para anotar todas las “primeras veces” que la esperan durante su primera estancia en el Sikkim y todo lo que descubre.

A Un destino luminoso, de Jean Chalon. Grijalbo. p. 179

Pollastre korma

D'origen indi, sembla que korma es refeix a la manera com es cuina mes que no pas als ingredients. De fet la barreja d'espècies és una mena de curri. No ha de ser un plat picant, i la llet de coco li dóna un gust dolç amb una salsa espessa i suau.

Ingredients

• 2 pits de pollastre
• 1 culleradada gingebre
• 1 all, trinxat
• 150 gr de iogurt
• 1 culleradada de cilantre molt
• 1 culleradada de cúrcuma
• 1 culleradada de garam masala
• Oli
• 1 caiena
• 2 cebes
• 1 canyella
• 5 claus
• 1 culleradada de comí mòlt
• 2 llavors de cardamom verd
• 3 llavors de cardamom negre
• 100 gr de llet de coco
• 50 gr d'atmelless mòltes
• 2 fulles de llorer
• Cilantre fresc
• Sal i pebre

Elaboració

Talleu els pits de pollastre en daus que es puguin menjar sense tallar. Salpebrar-los.
Barrejar el pollastre amb el iogurt en un bol gros.
Afegir-hi el garam masala, la cúrcuma, el cilantre molt, el gingebre i l'all trinxat.
Barrejar-ho bé i deixar-ho durant una hora, tapat.
Pelar i tallar ben fines les cebes.
 Escalfar l'oli a la paella.
Afegir-hi la caiena, la canyela, els cardamoms, el clau i ofegar-ho a foc lent uns 3 o 4 minuts; sense que es cremi.
Afegir-hi el comí molt i remoure-ho.
Afegir-hi la ceba i confitar-la durant uns 5 minuts.
Treure la caiena.
Afegir-hi el pollastre que tenim preparat tros a tros; ofegar-lo durant un minut.
Incorporar la barreja del iogurt, remoure-ho, tapar la paella i deixar a foc lent durant 15 o 20 minuts.
Afegir-hi la llet de coco, l'atmella molta i, si voles, una mica més de iogurt.
Deixar reduir a foc lent fins que la salsa espessi.
Afegir a la safata una mica de cilantre fresc tallat.

Descripció del rinoceront, segons Ibn Battuta

Un cop franquejat el riu Sind, conegut també com a Punjab, vam endinsar-nos en un aiguamoll ple de canyissos per a seguir un sender que el partia per la meitat. I, tot d’una, ens sortí al pas un rinoceront. Heus-ne ací la descripció: és una bèstia de color negre, té una còrpora enorme i el cap voluminós i desproporcionat. És per això que la dita resa: “El rinoceront és una testa sense cos”. És més petit que l’elefant, però el seu cap és bastant més gran. Té una sola banya entre els dos ulls de més o menys tres colzes de llargada i un pam d’ample. Quan va envestir-nos enmig del canyissar, un dels cavallers s’hi interposà, i la bèstia va embanyar el cavall tot desllorigant-li la cuixa i tombant-lo a terra. Després s’esmunyí entre els joncs i ja no vam poder encalçar-lo.
Encara vaig veure un rinoceront un altre cop durant aquest mateix viatge un dia a l’hora just després de la pregària de la tarda. La bèstia pasturava tranquil.lament en una prada, però en acostar-nos va fugir. I encara en vaig veure un altre una tercera vegada amb el rei de l’Índia: vam endinsar-nos en un joncar, el sultà muntava un elefant i nosaltres cavalcàvem un altre devora seu; quan els homes que anaven a peu i uns genets van anar rere la bèstia, l’encalçaren, la mataren i dugueren el seu cap al campament.

D'Els viatges, d'Ibn Battuta. Traducció i pròleg de Margarida Castells i Manuel Forcano. Editorial Proa. p. 534

La Benarès de Pierre Loti

Il règne à Bénarès une ambiance de méditation et de prière qui vous porte, comme disent les Sages de la petite maison du silence ; c’est vrai ce qu’ils affirment, que même après un court séjour on n’est déjà plus celui qu’on était à l’arrivée. Et pourtant nulle part la fantasmagorie de ce monde n’est plus charmeuse ; nulle part la forme n’est plus troublante, ni la chair plus tentatrice ; entre l’appel d’en bas et l’appel d’en haut, il y a une lutte qui déséquilibre.
Et les trompes sacrées sonnent dans tous les sanctuaires, les tam-tams énormes font leur bruit d’orage ; matin et soir, aux heures de Brahma, le fracas des musiques religieuses domine le croassement éternel des corbeaux, épandus en nuages autour des pyramides rouges.

[...]

Presque toutes les rues viennent aboutir au Gange, et là, elles s’élargissent, elles s’éclairent ; là, c’est tout à coup la magnificence , les palais, la lumière à flots. Pour le Gange, on a fait, d’un bout à l’autre de la ville, ces escaliers pompeux qui permettent de descendre en tout temps jusqu’aux eaux saintes, même aux périodes de sécheresse où elles sont si basses, comme en ce moment, et découvrent les ruines ensevelies dans leur lit profond. Et, à toutes les étages des marches, on a construit ces petites guérites de granit, comme de chapelles, où sont reproduits les différents dieux des temples, mais en réduction et avec des formes très massives, pour résister à l’effort des eaux qui chaque année, á la saison des pluies, les submergent longuement.
Ce fleuve, c’est toute la raison d’être, toute la vie de Bénarès. Du fond des palais ou des jungles, de partout, on vient pour mourir sur ces bords sacrés ; des vieillards, des malades s’y font apporter de loin, accompagnés de leur famille, qui, après leur mort, ne s’en va plus. Et ainsi la ville, qui a déjà trois cent mille âmes, se peuple chaque année davantage ; elle est, pour tous ceux qui sentent approcher leur fin, l’objectif, le lieu ardemment rêvé…
Oh ! mourir à Bénarès ! Mourir au bord du Gange, avoir là son cadavre baigné une suprême fois, avoir là sa cendre jetée !...

De "L'Inde (sans les anglais)". A: Voyages (1872-1913), de Pierre Loti. Bouquins. 1991

De Darjeeling a Gangtok

D ha començat amb mal de cap i dolors als ronyons. Està callada i cada cop més parada. Primer no sap què és; després diu que es pensa que és un atac de ronyó. Hem d’anar de Darjeeling a Gangtok. Havíem pactat un conductor, però finalment se’n presenta un altre. És sec i antipàtic.

Anem per la carretera que baixa fent ziga-zagues entre camps de te. El paisatge amb camps i arbres cuidats té una delicadesa especial. Només parem un moment per fer fotografies. Més avall es veuen dones entre els arbres. Voldries passejar amb temps, arrossegar els peus per la terra, acariciar les branques, badar, pensar.

El conductor accelera a mida que avança el matí. A la furgoneta anem d’un costat a l’altre. D està arraulida en un racó. Vomita un parell de cops. Intentem a les bones, i també a crits, dir al conductor que no vagi tan de pressa. No fa cas; diu que ha de tornar i que no te gaire temps.

Un cop a l’hotel D es queda a l’habitació i descansa. El noi de recepció ha vist que una de les persones no feia bona cara i ens pregunta per ella. Ens recomana una persona que pràctica la medicina ayurveda. Ens diu on el podem anar a veure; treballa en un lloc que fan menjars. L’anem a buscar, però no hi és; ens donen una altra adreça que és un pis proper que s'hi arriba per una escala metal.lica penjada al lateral de l'edifici, però tampoc no hi és, ha sortit i fins el vespre no hi serà; va amunt i avall i a vegades arriba fins a Calcuta.

Tornem al local a l’hora de sopar. L’home està treballant darrere la barra. Surt i fa algunes preguntes en anglès. L'A i la R fan de traductors. La D està blanca, s'arrepenja a la paret del local. L'home està al seu davant, a prop. El local continua amb la seva activitat normal; del carrer arriba l'enrenou de cotxes i motos. Li fa ajuntar les mans i li mira els dos polzes posats l'un al costat de l'altre. Una certa desviació li confirma problemes de ronyó. Li recomana unes perles homeopàtiques, però que quan arribi a casa vagi a veure l'especialista, que és greu. Que demà tornem a veure'l. També anem a la farmàcia; una botiga petita, demanem un genèric. Per si falla la medicina ayurveda. Quan podem juguem amb totes les cartes!

El Haji Ali Dargah

El Haji Ali Dargah és una mesquita i una tomba, situada en un illot molt a la vora de la costa, a la part sud de Mumbai. A mida que t’apropes la passera de pedres, com una petita escullera, s’omple de gent. Als costats gent que demana i gent que ven coses diverses. A l’aigua, nens amb pneumàtics i sacs de plàstic inflats juguen al costat de les roques. La construcció, de marbre blanc, és un bon exemple de l’arquitectura islàmica índia. Els dijous i els divendres s’omple de pelegrins que busquen la benedicció del sant Sayed Peer Haji Ali Shah Bukhari. Només cal deixar-se portar per la gentada. Si t’apartes una mica i t’arreceres al costat de la paret veus el riu humà. Quan marxes encara hi ha la gent que demana, la gent que ven i els nens que juguen a l’aigua.

Les torres del silenci de Mumbai

Des del carrer veus un jardí, gairebé un bosc, i unes talaies, potser les torres del silenci: és el parc dels seguidors del zoroastrisme. Els cossos dels morts els consideren impurs i contaminen la terra, el foc i l’aigua: per això els deixen al ras perquè siguin menjats pels ocells carronyaires. No queda clar si encara es fa. La doctrina de Zoroastre es resumeix en: “Bons pensaments, bones paraules, bones accions”. Sense adonar-nos estem un altre cop envoltats de cotxes. Encara repeteixo: Bons pensaments, bones paraules, bones accions.

Torres del silenci a Mumbai. Gravat de Cornelius Brown, abans de 1886

La platja de Chaupati

Arribem a última hora de la tarda. És una platja molt ampla i llarga; abans d'arribar a l'aigua hi ha un bon tros de sorra. A la part de darrere de la platja hi ha edificis luxosos, potser hotels. Hi ha molta gent passejant. Caminen per la sorra. Es fa fosc. Una paradeta ven cocos; un home ven gelats; hi ha una nòria petita, per a nens, de tracció humana. Les famílies seuen a la sorra i miren el mar; els nens juguen. Ja és de nit. L'esplanada d'entrada a la platja és plena de xiringuitos de menjar. S'han encès moltes bombetes i les tauletes són plenes de gent. Olor de mar, de fregits, de gent i de terra.

Índia

Mumbai-Delhi-Baghdogra-Darjeeling

Mumbai-Delhi-Baghdogra-Darjeeling: un dia de viatge, dos avions i unes hores de cotxe. De Baghdogra a Darjeeling són uns 65 quilòmetres de carretera estreta que va del 200 metres de l'aeroport als 2.100 de Darjeeling.
Una altra manera d’arribar-hi és amb un tren de via estreta conegut com a "Toy Train". El tren comença a New Jalpaiguri, una estació de ferrocarril a la plana, arriba a Siliguri i ja des de Sukna s’enfila amb nombrosos revolts i ziga-zagues a través de plantacions de te i de boscos de teka, d’aurons, de castanyers, de cirerers, de criptomèria (introduït del Japó) i de plantes de cardamom. Durant el recorregut diuen que hi ha més de 100 cruïlles de camins; la major part va paral•lel a la carretera.
Hi ha molta circulació de cotxes i moltes persones al costat de la carretera. Els cotxes van sense retrovisor per evitar les topades. Un conductor antipàtic ens nega a parar durant el recorregut, fa veure que no ens entén, els paisatges passen de pressa i ens quedem amb les ganes de gaudir amb tranquil•litat del camí.
Al final arribem Darjeeling, amb les muntanyes nevades del Kanchenjunga al darrere.

Aeroport de Chhatrapati Shivaji a Mumbai, Índia

És un aeroport immens, aquesta és la primera impressió. Hem entrat sense problemes, hem recuperat les maletes, canviat diners, canviat de terminal, facturar de nou i, finalment, trobar un racó tranquil amb butaques per passar-hi la nit. Busquem un hotel que hi ha a la mateixa terminal per aprofitar-lo a la tornada. Ens equivoquem de pis i descobrim uns espais que no tenen res a veure amb els de la planta baixa. Passadissos amples amb portes tancades amb cadenats. Cables i canonades en situació precària. Gairebé a les fosques. Semblen oficines. Era el segon pis. Baixem al primer pis i trobem un altre món: l'entrada a un restaurant de luxe: marbres fonts, il.luminació. Al costat un vestíbul amb un passadís que conserva l'estructura i les característiques del pis de dalt, potser una mica més conservat. Hi ha portes, molt altes, d'habitacions a banda i banda. La il.luminació és mol tènue. Les parets són de color groc-gris. Com han aconseguit canviar la planta baixa i convertir-la en una terminal moderna? És només una façana? Tornem al racó de la planta baixa. M'assec per dormir una estona. Al final m'estiro al terra amb uns diaris. Encara queden unes quantes hores per agafar l'avió.

Nonos al llac Tsongo

Hem pujat més de dues hores per una carretera de revolts. Hem parat algun cop, la gent aprofita per comprar alguna cosa. Quan arribem al llac hi ha cotxes i algun autocar. Al costat de la carretera hi ha diverses construccions senzilles, de xapa, de fusta. Venen records gorres, abrics i robes. En d'altres fan menjar. Entrem en un per menjar-hi alguna cosa. Estan acabant de fer els momos. Ens ensenyen com els fan. Prenem els momos amb te amb llet. La gent és simpàtica. Tenen les galtes vermelles. Hi ha turistes del país i alguns soldats. La frontera amb la xina és a 16 quilòmetres i no fa gaire que el lloc s'ha obert al turisme. Més enllà del llac veus la carretera que s'enfila per la muntanya.

El nom Tsonga Bhutia significa la "Font del llac". Està a uns 40 quilòmetres de Gangtok i a 3780 metres d'alçada. Té un quilòmetre de llarg i 15 metres de profunditat; a la vora del llac hi ha clapes de neu.

Després d'una estona començo a tenir mal de cap, l'alçada.

El Llac Tsongo es considera sagrat. Diuen que el llac estava situat originalment a uns quants quilòmetres de distància. Una dona gran que hi solia anar sovint una nit va somiar que el llac es movia a la seva ubicació actual. Ho va explicar als veïns, però no la van creure. La dona va munyir la seva iac com cada dia i aboca una mica de llet a terra com a senyal de bona voluntat cap els déus. Just abans de sortir del lloc veu una dona gran amb els cabells blancs com la llet entrar a Tsongo i immediatament després es forma el llac. Es diu que els veïns de la dona estan al fons del llac amb els seus iacs.

Aeroport Chikkalthana d'Aurangabad, Índia

Si arribes de Bombai o Delhi ho trobes tot molt casolà. És petit, com un aeroport de províncies; i a l'avió no hi viatja gaire gent. Quan surts de la terminal només hi ha tres taxistes. Anem a parlar amb l'home més vell i que condueix, evidentment, el cotxe més vell. El cotxe és un Ambassador amb uns quants anys. "Old man, old car." Això dóna garanties. Es noten les molles del seient i el cotxe no té aire condicionat. El tracte és educat i agradable. Tot plegat com abans. No cal res més, qualsevol altra cosa pot servir per amagar allò que no tenim.

Massatge a Varanasi

Hi arribem després d’un recorregut per un laberint de carrers estrets. L’escala és molt estreta. La barana és de ferro. Les parets estan brutes de temps. Trobem gent per l’escala. Arribem al segon replà, hi ha una porta oberta d’on surt una parella que fa marxar dos nens escala avall. Entrem al pis, de fet és una habitació d’un dos metres quadrats amb una mena de balconada. A l’esquerra hi ha un fogonet, la cuina. A la dreta, al costat de la paret hi ha un televisor que esta engegat. Al costat de l’aparell un calendari. No hi ha gaire cosa més. Les parets tenen un color indefinit. Tens la sensació d’haver envaït tota la seva intimitat.
Estenen unes catifes de palla. No queda més espai. Em trec la camisa i la faig servir de coixí. La parella no parlen entre ells. Transmeten tristesa. A la televisió hi fan alguna cosa. Se senten veus i sorolls del carreró. Treballa el meu cos. Estic bocabadat, però aconsegueix relaxar-me.
Ens ve a buscar l’home de la botiga. És un personatge que repèl. Saludem la parella. Són tímids. Saps que cobraran una misèria. Com sempre guanya l’intermediari. De tornada a la botiga ens para en un taller de teixits on encara hi treballen uns nens. Tot és molt fosc. Tens el cos relaxat, però el cap es rebel.la.

Nit a Nova Delhi

Tenim la referència d'un hotel a un dels carrers al costat del Rajiv Chowk. És un lloc cèntric. El carrer té la forma de circumferència i envolta un parc central d'uns dos-cents metres de diàmetre. A prop hi ha el Bazar Palika. L'entrada a l'hotel és molt estreta, el taulell de recepció és molt petit. Hi ha llums fluorescents de colors. Les habitacions estan disperses en diferents nivells. A una hi arribes per una terrasseta, a una altra has de pujar dos esglaons, a una altra n'has de baixa dos. La meva habitació és a tocar de recepció. És molt estreta. Tot plegat una mica més ampla que un llit. No té cap finestra i al damunt del llit, de la paret i no saps com, apareix el tronc d'un arbre que surt pel sostre. La fusta és molt seca i sembla de ciment. A la nit, l'habitació queda a les fosques; se sent el soroll de l'aparell de l'aire condicionat i una música molt llunyana. Si penso en les dimensions m'agafa claustrofòbia. M'adormo i em desperto de cop, tot és a les fosques; però ja és hora de llevar-se. Al passadís els llums de colors encara estan encesos. La ciutat de catorze milions d'habitants no s'atura mai.

Terminal Chhatrapati Shivaji (Victoria Terminus)

Entrem a l'estació per un lateral. L'andanes tenen 400 metres de llarg i l'espai del final és un vestíbul immens. El moviment de gent és constant. Hi ha trens que arriben; d'altres marxen; la majoria plens a vessar. Seiem a terra, ben bé al mig; és tan gran que no fem nosa. Bado una bona estona. Em poso dret i camino amunt i avall. Encara bado...

Una nit a Rumtek

Al menjador han sopat els noiets del monestir. Les edats són diverses. Alguns són xarraires i tenen ganes de riure. L'Albert els fa un truc de màgia. A l'habitació s'hi arriba per una escala de fusta exterior. L'habitació és petita i senzilla. Des de la finestra, en una nit molt fosca, es veuen els llums de la ciutat de Gangtok. Sembla que estiguis penjat del no res. L'espelma deixa una marca a la fusta de la taula. I la nit.