Samadhi en el Sikkim

Durante un segundo siento mi soledad [...]. Y entonces, enseguida viene otra ola, la del éxtasis, de la samadhi.

Agendas inédits, 5 de abril de 1912


A principios de abril de 1912, Alexandra se encuentra en Darylling.

[...]

Alexandra cierra los ojos y entra en ese estado de samadhi que en el “Petit lexique de noms hindous” que acompaña al Journal de voyage se define de este modo: “Estado de concentración profunda con pérdida de conciencia del mundo exterior”. Esto es exactamente lo que le ocurre ese 5 de abril: cierra los ojos al exterior y los abre hacia su interior. En varias ocasiones, durante su estancia en el Sikkim, Alexandra será la presa bienaventurada y constante de esa samadhi. El 18 de mayo, de camino a Toong, escribe de nuevo:

Es curioso nada más llegar al bungaló, entro en una repentina e intensa samadhi. El 11 de junio, entro en samadhi mientras monto a caballo, ya no siento mi cuerpo, tengo la lucidez suficiente para tener ganas de apearme porque no me siento capaz de guiar el caballo, pero continúo.

¿Cuántas veces, en el Sikkim y también en el Nepal, se habrá entregado a la imprevisible samadhi?
Y es que ahora Alexandra se encuentra en el país de la aventura y de los dioses: “[…] la aventura es mi única razón de ser”, escribirá en L’Inde où j’ai vécu. Después de Daryiling empieza la aventura. Daryiling, donde Kipling situó tantas novelas cortas con esas enérgicas damas maduras y encantadoras y lozanas señoritas que se disputan el corazón de apuestos caballeros… Daryiling, estación estival de moda, también es el final de ese mundo que se dice civilizado: el ferrocarril acaba ahí. Después solo queda la jungla, la aventura y los dioses, que acechan.
El 11 de abril, una vez reunidos culís y caballos, Alexandra deja Daryiling rumbo a Kalimpang. Esa mañana, tras el gran éxtasis, la samadhi, descubre un objeto, una pluma estilográfica, que utiliza por vez primera y cuyo nombre ignora en francés:

Estreno para escribirte una fountain pen. Por cierto, ¿cómo se llama en francés? Creo que una pluma depósito. En fin, un portaplumas con tinta en su interior… Realmente son muy prácticos estos portaplumas cunado acampas como hago yo.


Empleará esa estilográfica para anotar todas las “primeras veces” que la esperan durante su primera estancia en el Sikkim y todo lo que descubre.

A Un destino luminoso, de Jean Chalon. Grijalbo. p. 179

De Darjeeling a Gangtok

D ha començat amb mal de cap i dolors als ronyons. Està callada i cada cop més parada. Primer no sap què és; després diu que es pensa que és un atac de ronyó. Hem d’anar de Darjeeling a Gangtok. Havíem pactat un conductor, però finalment se’n presenta un altre. És sec i antipàtic.

Anem per la carretera que baixa fent ziga-zagues entre camps de te. El paisatge amb camps i arbres cuidats té una delicadesa especial. Només parem un moment per fer fotografies. Més avall es veuen dones entre els arbres. Voldries passejar amb temps, arrossegar els peus per la terra, acariciar les branques, badar, pensar.

El conductor accelera a mida que avança el matí. A la furgoneta anem d’un costat a l’altre. D està arraulida en un racó. Vomita un parell de cops. Intentem a les bones, i també a crits, dir al conductor que no vagi tan de pressa. No fa cas; diu que ha de tornar i que no te gaire temps.

Un cop a l’hotel D es queda a l’habitació i descansa. El noi de recepció ha vist que una de les persones no feia bona cara i ens pregunta per ella. Ens recomana una persona que pràctica la medicina ayurveda. Ens diu on el podem anar a veure; treballa en un lloc que fan menjars. L’anem a buscar, però no hi és; ens donen una altra adreça que és un pis proper que s'hi arriba per una escala metal.lica penjada al lateral de l'edifici, però tampoc no hi és, ha sortit i fins el vespre no hi serà; va amunt i avall i a vegades arriba fins a Calcuta.

Tornem al local a l’hora de sopar. L’home està treballant darrere la barra. Surt i fa algunes preguntes en anglès. L'A i la R fan de traductors. La D està blanca, s'arrepenja a la paret del local. L'home està al seu davant, a prop. El local continua amb la seva activitat normal; del carrer arriba l'enrenou de cotxes i motos. Li fa ajuntar les mans i li mira els dos polzes posats l'un al costat de l'altre. Una certa desviació li confirma problemes de ronyó. Li recomana unes perles homeopàtiques, però que quan arribi a casa vagi a veure l'especialista, que és greu. Que demà tornem a veure'l. També anem a la farmàcia; una botiga petita, demanem un genèric. Per si falla la medicina ayurveda. Quan podem juguem amb totes les cartes!

Mumbai-Delhi-Baghdogra-Darjeeling

Mumbai-Delhi-Baghdogra-Darjeeling: un dia de viatge, dos avions i unes hores de cotxe. De Baghdogra a Darjeeling són uns 65 quilòmetres de carretera estreta que va del 200 metres de l'aeroport als 2.100 de Darjeeling.
Una altra manera d’arribar-hi és amb un tren de via estreta conegut com a "Toy Train". El tren comença a New Jalpaiguri, una estació de ferrocarril a la plana, arriba a Siliguri i ja des de Sukna s’enfila amb nombrosos revolts i ziga-zagues a través de plantacions de te i de boscos de teka, d’aurons, de castanyers, de cirerers, de criptomèria (introduït del Japó) i de plantes de cardamom. Durant el recorregut diuen que hi ha més de 100 cruïlles de camins; la major part va paral•lel a la carretera.
Hi ha molta circulació de cotxes i moltes persones al costat de la carretera. Els cotxes van sense retrovisor per evitar les topades. Un conductor antipàtic ens nega a parar durant el recorregut, fa veure que no ens entén, els paisatges passen de pressa i ens quedem amb les ganes de gaudir amb tranquil•litat del camí.
Al final arribem Darjeeling, amb les muntanyes nevades del Kanchenjunga al darrere.

Nonos al llac Tsongo

Hem pujat més de dues hores per una carretera de revolts. Hem parat algun cop, la gent aprofita per comprar alguna cosa. Quan arribem al llac hi ha cotxes i algun autocar. Al costat de la carretera hi ha diverses construccions senzilles, de xapa, de fusta. Venen records gorres, abrics i robes. En d'altres fan menjar. Entrem en un per menjar-hi alguna cosa. Estan acabant de fer els momos. Ens ensenyen com els fan. Prenem els momos amb te amb llet. La gent és simpàtica. Tenen les galtes vermelles. Hi ha turistes del país i alguns soldats. La frontera amb la xina és a 16 quilòmetres i no fa gaire que el lloc s'ha obert al turisme. Més enllà del llac veus la carretera que s'enfila per la muntanya.

El nom Tsonga Bhutia significa la "Font del llac". Està a uns 40 quilòmetres de Gangtok i a 3780 metres d'alçada. Té un quilòmetre de llarg i 15 metres de profunditat; a la vora del llac hi ha clapes de neu.

Després d'una estona començo a tenir mal de cap, l'alçada.

El Llac Tsongo es considera sagrat. Diuen que el llac estava situat originalment a uns quants quilòmetres de distància. Una dona gran que hi solia anar sovint una nit va somiar que el llac es movia a la seva ubicació actual. Ho va explicar als veïns, però no la van creure. La dona va munyir la seva iac com cada dia i aboca una mica de llet a terra com a senyal de bona voluntat cap els déus. Just abans de sortir del lloc veu una dona gran amb els cabells blancs com la llet entrar a Tsongo i immediatament després es forma el llac. Es diu que els veïns de la dona estan al fons del llac amb els seus iacs.

Una nit a Rumtek

Al menjador han sopat els noiets del monestir. Les edats són diverses. Alguns són xarraires i tenen ganes de riure. L'Albert els fa un truc de màgia. A l'habitació s'hi arriba per una escala de fusta exterior. L'habitació és petita i senzilla. Des de la finestra, en una nit molt fosca, es veuen els llums de la ciutat de Gangtok. Sembla que estiguis penjat del no res. L'espelma deixa una marca a la fusta de la taula. I la nit.