Descrittione dell'Isola di Minorica

Tommaso Porcacchi: (Castiglion Fiorentino, 1530 – Udine, 1576) Humanista, geògraf, traductor, polígraf, bibliòfil i erudit. 

Descrittione dell'Isola di Minorica

Tommaso Porcacchi

Nota descriptiva de la fitxa catalogràfica de la Biblioteca del Instituto Geográfico Nacional

"Grabado calcográfico de la isla de Menorca, realizado por Tommaso Porcacchi (Castiglion Fiorentino,1530 - Venezia,1585). Nacido en el seno de una familia muy pobre en Val di Chiana, Porcacchi pudo estudiar gracias al mecenazgo del duque Cosimo. Se instaló en Florencia donde conoció al humanista Lodovico Domenichi quien le permitió publicar su primera obra, "La Vida de Virgilio" y la traducción del cuarto libro de la Eneida. Gracias a la recomendación de Domenichi, Porcacchi se puso en contacto con el gran editor e impresor de obras Gabriele Giolito de Ferrari, por lo que en 1559 se mudó a Venecia, la ciudad donde formó su familia, permaneciendo allí hasta su muerte. Escribió obras académicas, las más importantes de las cuales son un tratado sobre las islas y un trabajo de etnología sobre funerales y obras genealógicas. El mapa pertenece a la obra "L'isole piu famose del mondo", los mapas de esta obra fueron grabados por Girolamo Porro, grabador italiano de madera y cobre, y publicados por primera vez en 1572. Marco sin graduar. En el ángulo superior izquierdo, título enmarcado en cartela en cornucopia. Relieve representado por montes de perfil. Planimetría con ciudades representadas por agrupación de edificios y masas de arbolado. La hidrografía representa la red principal, sin denominación. La costa aparece realzada con doble trazo. En el mar, varios monstruos marinos, dos de los cuales son montados por sirenas desnudas, una rosa náutica de ocho vientos y un barco de la época. Escasa toponimia en latín e italiano. Rotulación en letra romanilla e itálica. En la misma hoja, debajo del mapa, texto explicativo en italiano que continúa en el reverso."

• Material de: Biblioteca del Instituto Geográfico Nacional CC-BY 4.0 ign.es
• <https://www.ign.es/web/catalogo-cartoteca/resources/html/031326.html>

• 
  

Menorca, de Saïd Ibn Al-Hàkam

 Menorca

Menorca és exel·lent,
i la seua gent, honrada,
Déu ens duga la pluja a tots!
Amb ells, terra i gent,
m'he portat bé i generós.
Ells van trobar el just comportament;
jo, el millor lloc per a viure.
Menorca du la ema de magnificiència,
la ena de noblesa, 

la erra de realisme
i la ce de cohesió col·lectiva.
Déu sap com me l'estime.
A Menorca, me l'estime
amb l'amor malenconiós
de qui enyora la unió.

Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus -actual Algarve-, 1204 - Madínat Manurqa -Ciutadella-, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta. Creà una important cort literària, exercí de mecenes i fou un notable bibliòfil. D'una banda va atreure a la seva cort importants intel·lectuals musulmans i de l'altre va aplicar amb extrema rigidesa els preceptes religiosos. 

El seu fill Abu-Úmar ibn Saíd que el succeí, signa la rendició durant la campanya de confiscació del Regne de Mallorca a Jaume II per part de Pere el Gran. El permeten marxar amb dos-cents homes, però el vaixell s'enfonsa rumb a les costes del nord d'Àfrica; no hi ha supervivents i es perd també la biblioteca del pare. 

(Informació de Wiquipedia)

A: Trobadors amb turbant. Diwan andalusí, de Josep Piera. Edicions de 1984. p. 123

Un altre text de Saïd ibn al-Hàkam: Cinc codonys, de Saïd Ibn Al-Hàkam

Ses Andrones (2)

(1)

A l'hora de dinar

amb l'esquena arrambada a la paret 

cau la sorra del marés

i una mica de pell,

cicatrius antigues.

Quan vaig a dormir

frego el braç a la paret

tatuatge de pedra

amb sorra i una gota de sang.

(2)

Ànimes perdudes

escarbats nocturns

veniu a sopar

i us escandalitza ficar-vos al llit.

(3)

Si em beses al replà

pujaré els esglaons de ferro

sortiré per la llucana,

xemeneies, terrats i campanars,

i deixaré volar un escarbat 

cap a la lluna.

(4)

Ho anuncien les campanes

ja ho sap el senyor bisbe

faré tractes amb el sagristà

per amagar el desig.

(5)

I cansats com estem

deixem passar les hores

i els dies;

potser si fa vent del nord

o si cauen quatre gotes.

Ara per ara mirem el no-res.

I Ses Andrones (1)

Ses Andrones

Ses Andrones*

 

(1)

Unes nenes juguen a Ses Roques a la marraquinca, uns metres més avall unes nenes romanes mouen instintivament les mans, i a l'altre cap de carrer jo coixejo.

(2)

Puc comptar les llambordes carrer amunt i avall, una vegada i una altra,

demanar un got d'aigua a cada porta,

somriure als gossos,

resseguir les ombres de les façanes,

i esperar fins al vespre que arribis cansada,

i oferir-te una catifa de flors de sal,

i besar-te els peus fins a l'hora de sopar.

(3)

Agafar aire abans de passar per la porta, 

tancar els ulls i enfonsar te, sense por,

 en el temps.

(4)

La nit són cent decorats capgirats, a les palpentes busco una casa buida i silenciosa on l'aspror del marès em faci sagnar l esquena i em recordi què és la vida. I dubto.

(5)

Esgarrapo portes i porticons, 

pintura descostronada,

ungles trencades,

llavis verds,

pell i fusta.

(6)

A la nit, com el fum passar per les andrones i em portar-me els somnis dels veïns, oferir-vos els per construir desitjos entre la pols dels ossos. Desitjos antics. 

(7)

Campanes, confessions d adolescents, tos seca de fumador, renecs de borratxo, riures d amic, paraules en italià sense ordre, repic de talons, gemecs ofegats de veïns, camió d escombraries, cançó desafinada, una moto, martell pneumàtic, campanes.

(8)

Col·loco els porticons

Tanco la porta

I passo la clau.

Ses Andrones closa.

*Ses Andrones és un carrer estret, una mica amagat  i molt tranquil de Ciutadella. Els darreres d'un palau, una casa senyorial, un antic convent testat a un notari madrileny i les cases modestes que s´han conservat. 

Gràcies a l'amistat amb AM. i a la generositat de la família B. puc gaudir de tant en tant del silenci i l'energia d'una casa i de tot el carrer.

I Ses Andrones (2)

Una porta a Ciutadella

Netejo la porta de casa

i els dits queden verds

només una ombra

com un record

que la ventada espanta.

Aeroport de Menorca, Maó

Busco records que no han existit mai

quaranta anys d'absència

pedra sorrenca 

flors de sal

tot pols.