La plaça del cardenal Belluga i Moneo
La plaça del cardenal Belluga és impressionant; la urbanització actual és de Rafael Moneo, el terra és de basalt negre i uns camins de pedra blanca uneixen els punts principals i els carrers de la plaça. A una banda la catedral, al davant el nou edifici de l’ajuntament, a un costat el palau del bisbe i a l’altra costat, cases particulars. L’espai es va guanyar temps enrere, enderrocant les cases que ara és la plaça. La façana de la catedral d’estil barroc; el palau, amb la façana pintada de color vermellós; i l’ampliació de l’ajuntament, també de Moneo, minimalista i funcional. Penso que hi ha alguna cosa del nou edifici que no acaba de funcionar; quan calen tantes explicacions que justifiquin el resultat... Potser és la base, l’equilibri que no encaixa, que grinyola.
Zarangollo, paparajote i més
Sopo sol, sembla que ja sigui habitual. I encara més després d'un congrès que necessito estar sol. He sentit el comunicat d’ETA, abandona la lluita armada. Mentre sopo tinc temps de fer memòria i prendre notes: musclos amb vinagreta de cítrics; croqueta de gamba vermella; zarangollo, carbassó, ceba i ou; pop damunt de meló; pastís de carn; crep amb pebre vermell de peus de porc; tomàquets amb tàperes, alcaparrones i olives, amanit amb un oli suau; embotits de cérvol i de porc senglar; melmelada de pebrot vermell; rosquilla de pa amb ensaladilla russa i anxova; paparajote, fulles de llimoner dins d’una massa prima dolça i arrebossada de sucre i canyella. Sopo un zarangollo on el calamar ha substituït la patata; el gust del calamar és delicat. Dues copes de verdejo.
Set hores o corredor del Mediterrani
El viatge en tren fins a Barcelona triga set hores. Fa dos dies van aprovar el corredor del Mediterrani. Durant el viatge Leonard Cohen rep el premi Príncep d’Astúries i dues dones han mort d’una riuada en un poble d’Alacant. Quan arribo a Barcelona la temperatura ha baixat.