El Palacio de cristal

Palau delicat per viure sota les estrelles, els núvols, la pluja i la llum; i només per a dones de vidre, de porcellana... de pell molt blanca.

Paul Delvaux a Madrid. Passeig per l'amor i la mort.

potser somiarem estacions amb esquelets i dones de pell blanca i pubis espessos que miren l'infinit.
i no em reconeixeré.
només seré l'ombra d'un home vestit de negre entre les ombres d'arbres, dels fanals, de torres.
un silenci.
potser un record.

Capvespre de primavera des dels terrats de Madrid

Des dels terrats de qualsevol ciutat pots escriure, sense vergonya, que "la tarda de primavera cau plàcidament, que la ciutat es tenyeix de daurat..." A peu de carrer això no es pot escriure!

Les puces o l'amor?

Puces, amis, amantes même.

Qu'ils sont cruels ceux qui nous aiment !

Tout notre sang coule pour eux.

Les bien-aimés sont malheureux.

Text  del Bestiari d'Apollinaire. Il·lustració de Raoul Dufy.

Casa Manolo, a Madrid

  

Darrere del Congrés.

Taulell de marbre, barra de llautó, taules petites amb estovalles ben blanques, clients habituals.

Els papers de l'esmorzar per terra.

Caixa registradora.

Crestes, croquetes, vermut Miró.

Raoul Dufy a Madrid

Una imatge, un moment, poden contenir una exposició.

D'una vida? Potser tres o quatre imatges, tres o quatre moments.

Paul Klee a Madrid

La ciutat és mig buida, el cel és gris. L’exposició de Paul Klee és a les fosques, els dibuixos són petits, delicats, de colors suaus; fulls, llibretes; línies que es poden esborrar amb la llum, amb el temps; alguns textos.

En copio un, un poema.

A un home trist al seu àlbum
Aquest home sempre ha evitat
devorar carn de carn.
Només l’ha sentida,
mentrestant
roman pur,
massa covard per actuar.

Tornem al centre, molt a poc a poc, al pas de la mare, sota una fina pluja intermitent. A l’altra punta de la ciutat diuen que l’ambient és de festa major, de fira, gentada.

Barcelona - Madrid

19 de setembre, tot just 8 dies després de l’11 de setembre amb clamor per a la independència viatjo a Madrid. La megafonia del tren quan sortim de l’estació de Barcelona anuncia: "AVE anb direcció a Madrid, Atocha... la pel.lícula d’avui “23 F”. Genial. Una programació sensible a l'actualitat!

Al migdia, a Madrid, un plat de “fabes con almejas” a la "Taberna Mesón Los Chanquetes", excel·lents. A la tornada “Todos los días de tu vida”. I vés a saber quants ens en queden.

 

Barcelona-Madrid

El tren té totes les places ocupades; la majoria estrangers, i molts orientals. La megafonia anuncia la pel·lícula que s'emetrà durant el trajecte: Un cuento chino. No saps si és una deferència als viatgers o si és una referència a la política del moment.
Llegeixo un article sobre José Antonio Marina: "L'home no té cap altra essència que la d'inventar opcions. La nostra naturalesa és no acceptar la nostra naturalesa. "L'esser humà no viu per sobre de les seves possibilitats... viu per sobre de les seves realitats." La intel·ligència és sempre compartida i el seu cim és la cultura. Educar és, sobretot, construir l'inconscient, és a dir, reorientar-lo perquè tingui ocurrències òptimes. No es tracta de reprimir, sinó de potenciar."

Madrid-Barcelona

Quan el tren engega i surt de l'estació d'Atocha, poso en marxa la música del telèfon; canta l'Albert Pla, El somiatruites: "...el Ramon que somia coses tan estranyes que és impossible explicar-les. En fi; i les coses que somiava la Laura és millor no saber-les..." Dues hores i mitja i sóc a Barcelona i les coses que he somiat és millor no saber-les.

Hopper a Madrid

Haig de triar entre Rafael i Hopper. Trio Hopper.

Els personatges de Hopper estan sols a la ciutat, en una habitació, en un local o al mig d'un paisatge. Algun llegeix, d'altres miren l'infinit; sempre sols.

Evening Wind
Una noia despullada i amb els cabells esbullats s'ha hagut de llevar del llit per tancar la finestra, un cop de vent. El soroll l'ha despertat espantada; ara li costarà tornar-se a dormir.

Hotel Room
El llit; una dona jova asseguda al llit llegeix un paper, potser és una carta o només una nota, potser algú s'acomiada, o alguna notícia que no és agradable, una ombra a la cara, potser és l'ombra del futur immediat; les maletes, les sabates arraconades; cansament; solitud.

Room in Nova York
Veus l'interior d'una finestra: les parets estan pintades d'un verd cridaner; un home llegeix el diari; a prop una dona està al costat d'un piano, té un dit a punt de tocar una tecla; intueixes la tensió de l'ambient; alguna cosa no va bé entre ells; dedueixes que ell llegeix, potser només ho fa veure, per no donar conversa, que ella vol deixar passar uns instants, potser que si arriba a prémer la tecla i emet un so greu li farà aixecar la vista del paper, que es miraran i seran capaços de reprendre la conversa.

De Chagall a Barcelona

Al tren de tornada a Barcelona llegeixo Venecies, de Morand, però tinc les imatges i els colors de Chagall, de l'exposició Thyssen, ben presents. L'alarma de fum es dispara dos cops, un home gran intentava fumar als serveis del vagó; els sindicats han convocat manifestacions per a demà per protestar per la reforma laboral. Tot treu fum!

Madrid

Pluja al carrer Montera

Al carrer de la Montera hi ha moltes noies aturades; algunes semblen nigerianes, d’altres semblen dels països de l’est. De sobte es posa a ploure a bots i barrals. Tothom s’aixopluga a les entrades de les botigues. A mi m’agafa al costat del cine on volia anar a veure “Un déu salvatge”. Quan surto del cine ja no plou i el ritme del carrer ha tornat a la normalitat.

Sipionets versus Hermitage

He dinat una ració de sipionets arrebossats a prop del carrer Mayor; no me’ls he pogut acabar. Tindré set tota la tarda. I els grans museus atipen i empatxen. I tant dolent és un empatx de museu, com un de sipionets, com un de tiramisú. La selecció de la col·lecció de l’Hermitage és un tast que et fan ganes de veure-la sencera in situ. Un home remuga davant dels últims quadres de la col·lecció, Picasso, Matisse... “–Què això ho faig jo; que no ho entenc...” Al final m’ho diu directament a mi. Li dic que allò no és gens modern i que aquella pintura ja té molts anys. Ja no em diu res més. Em quedo amb Matisse. Aprofito per veure el Prado; Goya sempre és un valor segur.

Menjar bolets a Madrid

"El cisne azul" el lloc per menjar bolets a Madrid. No em puc estar de copiar la carta: Mezcla de setas (con huevo frito); Boletus con yema, con zamburiñas, con foie o queso de cabra, con colas de cigalas, en carpaccio; Níscalos con mollejas de cordero, con gambas, con yema, con foie; Cantharellas; Trompeta de la muerte; Angulas del monte; Setas de cardo; Marzuelas; Lepistos; Tricolomos; Enoki con foie de pato; Coliflor silvestre con foie de pato; Revuelto de criadillas o senderuelas, perretxikos, gurumelos, colmenillas, amanita cesarea. On? A Gravina, 19, al costat de la plaça de Chueca.

Museo Thyssen-Bornemisza

Els paisatges i les imatges africanes s'aturen a l'entrada del museu, s'oposen a la sofisticació del parquet, del marbre i potser també a la vulgaritat del col.leccionista ric que compra art a l'engròs. Després d'una nit de vol em miro els quadres amb una percepció diferent. Els colors, el relleu i el lligam amb altres quadres, amb altres sensacions, amb altres records és molt fort. Sembla que hagi pres alguna substància que m'augmenti la percepció i la sensibilitat. Però si m'aturo un moment i tanco els ulls, noto el cansament i les parpelles es resisteixen a tornar-se a obrir. Al final haig de reconèixer que és una tria delicada, que la vulgaritat, si de cas, no és pas de la col.lecció.