Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cambodja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cambodja. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de març del 2013

L' Aeroport Internacional de Siem Reap-Angkor

Abans de marxar tenim temps de banyar-nos a la piscina. Arribem amb temps en taxi, primer encara ens fa un volt per les carreteretes del voltant. L'avió arriba amb tres hores de retard i prenem una cervesa en un bar fora de la terminal. El 2006 s'inaugura la nova terminal, es converteix en el major de Cambodja i passa de 400.000 a més d'1.800.000 passatgers.

diumenge, 2 de desembre del 2012

El riu Mekong



"La  mouche à vapeur appareille dès que je suis à bord ; nous commençons à remonter le Mékong, suivant de près les rives où les arbres tendent comme un rideau intensément noi, et où les lucioles continuent leur danse d’étincelles. Avant d’atteindre la lisière des forêts du Siam, j’aurais à traveser tout l’Ètat du Cambodge ; mais je m’arrêterai Pnom-Penh, la capitale du bon roi Norodon, ou j’arriverai dans la nuit de demain.

Mon petit bateau à vapeur toute la nuit a refoulé le courant du fleuve majestueux, et marché vers le nord. Le lever du jour nous trouve continuant la même navigation paisible, le long de cette brousse indochinoise dont les interminables rideaux étaient si noirs sous les étoiles, mais sont devenus si éclatants sous le soleil. Des bananiers, des cocotiers, des palétuviers, des bambous, des joncs, serrés les uns aux autres en masse compacte et sans fin. A première vue, on croirait qu’il est inhabité, ce pays ; à mieux regarder, cependant, on s’aperçoit combien son opulent manteau vert est déjà sournoisement travaillé en dessous par le microbe humain."*

Del novembre del 1901 han passat un grapat d'anys; però alguns aspectes de la geografia física, el riu, el cel, els arbres, no han canviat gaire; els canvis petits pel poble, és clar, és tota una altra història. La barca motora remonta el corrent del riu ample, majestuòs, va cap el nord.  Els colors canvien segons els núvols... A la vora del riu es veuen arbres, només en conec les palmeres; també hi ha moviment de barquetes. Intueixes que hi ha vida humana, comerç...

Quan arribem al punt que marca la frontera entre Vietnam i Cambodja, la barca para, els passatgers baixen de la barca i van cap a un petit edifici al costat del riu. Dos despatxos anticuats i amb el mínim imprescindible per fer les funcions de duana. L'extrema seriositat dels policies et cohibeix. Tothom els tracte respectuosament; tenen la facultat i el poder per fer-te tornar enrere. Travessem la frontera, vanviem de país; però, evidentment, el paisatge és el mateix a una bnada i a l'altra de la línia traçada pels polítics.

A Pnom-Penh arribem gairebé que ja és fosc. La sensació quan hi arribes és de desassossec a causa de la història recent del país. Els carrers estan poc il.luminats, hi ha pocs cotxes; Dormim en una fonda; la finestra de l'habitació dóna al vestíbul. Al dia següent la barca motora remonta el corrent del riu ample, majestuòs, rumb nord, cap a Angkor.

*Pierre Loti. Voyages (1872-1913). Bouquins. 1991 (p.1185)

L'Angkor de Pierre Lotti












Angkor pot ser la meta, la referència des de la infantesa:

"Je ne sais pas si beaucoup d’hommes ont comme moi depuis l’enfance pressenti toute leur vide. Rien ne m’est arrivé que je n’aie obscurément prévu dès mes premières années.
Les ruines d’Angkor, je me souviens si bien de certain soir d’avril, un peu voilé où en vision elles m’apparurent ! Cela se passait dans mon " musée "  d’enfant – très petit pièce, en haut de ma maison familiale, où j’avais réuni beaucoup de coquillages, d’oiseaux des îles, d’armes et des parures océaniennes, tout ce qui pouvait me parler des pays lointains. Or il était décidé tout à fait à cette époque, par mes parents, que je resterais près d’eux, que jamais je n’irais courir le monde, comme mon frère aîné qui venait de mourir là-bas en Extrême-Asie.
…/…
Donc, je descendis m’atteler à cette version. La cour, nullement triste pourtant, entre ses vieux petits murs garnis de rosiers et de jasmin, me sembla trop étroite, trop enclose, et je jugeai trop nébuleux, un peu sinistre même, le crépuscule d’avril qui y tombait à cette heure : j’avais en tête le ciel bleu, l’espace, les mers, et les forêts du Siam où s’élèvent, parmi des banians, les tours de la prodigieuse Angkor."*

I finalment, anys després, arribar al lloc que havies somiat tota la vida:

"Devant nous voici de l’espace libre qui se développe : un marais envahi par les herbes et les nénuphars ; puis toute une vaste coupée, pour nous dégager enfin de ces bois où nous cheminions enfermés. Et plus loi, au-delà de ces eaux stagnantes, voici des tours ayant forme de tiare, des tours en pierre grise, des prodigieuses tors mortes qui se profilent sur le ciel pâli de lumière ! Oh ! Je le reconnais tout de suite, ce sont bien celles de la vieille image qui m’avait tant troublé jadis, un soir d’avril, dans mon musée d’enfant… Donc, je suis en présence de la mystérieuse Angkor !"**

D'"Un pèlerin d’Angkor". A: Pierre Loti. Voyages (1872-1913). Bouquins. 1991.* (p.1181)** (p. 1194)

dijous, 15 de març del 2012

dimecres, 28 de desembre del 2011

Siem Reap

És una ciutat plana. El carrer principal té molt moviment, de fet és la ciutat cambodjana que rep més visitants. El carer que va pel costat del riu Siem Reap és tranquil. Si t'allunyes del centre pel River Rd aviat trobes els camins de terra, les cases senzilles de fusta. Els nens juguen i es banyen al riu. Hi ha cartells d'hotels luxosos als afores. Al 1937 els francesos van construir el primer hotel, "Grand Hotel des Ruines". A la ciutat hi ha bars sofisticats, salons de bellesa, spas, galeries d'art. Al costat del pont, sota els arbres, un munt de venedors de lotus i espelmes per a les ofrenes. A vuit quilòmetres hi ha l'antiga ciutat sagrada d'Angkor.

divendres, 16 de desembre del 2011

Angkor

















A mida que camines apareixen temples i més temples. De tant en tant et quedes sol en un patí, en una cambra, en unes escales i notes la força de l'edifici, el pes de les pedres, del temps. Toco els blocs, els arbres, les arrels. Envejo les arrels que abracen les pedres, els murs. Des de lluny es veu el taronja de les túniques dels monjos. Al voltant dels temples hi ha llocs per dinar a l'ombra dels arbres. Hi ha gent del país i pocs turistes.