La visió d’aquest plat desperta el més explícit entusiasme:
per alguna cosa el gat es considerat el “ministre”, el més potents de tots els
àpats. El “mini” possible abreviatura també de “minino”.
Sovint és difícil programar un àpat amb gat. Els felins no
tenen set vides, però sí una intuïció especial per protegir l’única que tenen.
Cada grup de menjadors de gats té el seu propi especialista
a aniquilar felins. Però no tan sols els més experts poden garantir resultats
positius.
Qui es pensi que es pot preparar un gat com qui escalfa una
pizza congelada, va molt equivocat. El gat és difícil de caçar, complex de
preparar i lent de cuinar...
El ministre és un dels pocs àpats que acostuma a ser
preparat per homes, ja que habitualment són els únics que en mengen.
Normalment les bèsties que es consumeixen no tenen una
procedència tan legal: es compren als adolescents del barri, que probablement
les han robat unes quantes hores abans. De fet, la tradició estableix que un no
pot vendre aquest animal: o el regala o el conserva 8mai no se’n veu cap al
mercat).
Un cop el gat (que no el blat) al sac i ben lligat, la part
més difícil s’ha resolt. El sistema d’execució sol ser ràpid i eficaç, però
resulta poc agradable de veure per als qui no estan acostumats. un cop
enllestitel procés, tan sols queda posar l’olla al foc. Els veritables
especialistes couen el gat en una olla plena de sorra. Emboliquen els trossos
de carn i la resta d’ingredients, tot junt, amb una gran fulla de bananer i
lliguen el paquet ben fort. El col.loquen al bell mig de l’olla, i l’acaben
d’omplir de sorra.
Ministre
Ingredients
(per a 4 persones)
1 conill, 1
llebre o 1 gat
5 tomàquets
2 cebes
4 alls
4 patates
Una mica de
tabasco
Brou de carn
(potser una mica de gambetes seques?)
2 gots de vi
Julivert
3 fulles de
llorer
Pebre negre
en gra
1 trosset de
gingebre
Alfàbrega
Oli
Sal
Triturem els
alls, el gingebre i el julivert. Ho posem en una olla, en fred, i s’hi afegeix
la carn, el boci de picant, una miqueta de brou, llorer i força alfàbrega. A
més s’hi tiren les cebes i els tomàquets, tot tallat a trossos petits. Coure
amb l’olla tapada a foc lent durant trenta minuts. Si cal treure una mica de
brou i afegir-hi dos gots de vi, l’oli, el pebre i les patates. Quan les
patates siguin cuites el plat està a punt.
Gustau Nerín, L’antropòleg a l’olla. La Campana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada