El gólem

“Vint-i-dues lletres fonamentals: traça-les, combina-les, permuta-les i forma amb elles l’ànima de tota creatura i de tot allò que ha de ser creat futurament.”
Llibre de la Creació II, 2

 Gólem és una antiga paraula hebrea que defineix una creatura d’argila de forma humana creada de manera artificial per virtut d’un acte màgic i gràcies al poder del nom de Déu i de la combinatòria de les lletres de l’alfabet hebreu. El mot hebreu gólem apareix per primera vegada a la Bíblia (només a Salms 139, 16) i té el sentit de “matèria informe i imperfecta”. Però foren els savis rabins del Talmud els qui, molts segles després, van fer servir el mot per referir-se a la creació d’un cos de fang mut i sense ànima. Al tractat talmúdic Sanhedrin (65b) llegim que el reputat savi Rabà “va crear un home i l’envià a rabí Zeira. Aquest li va començar a parlar, però l’altre no li contestava. Aleshores li va amollar: “Tu ets una creatura feta pels mags. Torna a la teca pols””. D’aquestes línies del Talmud nasqueren les posteriors llegendes sobre aquesta creatura artificial, inacabada i sense enteniment que esdevingué el prototip d’un ésser fort i obedient, sí, però ximple, incomplet, que no hi és tot: un gólem.

El desenvolupament del tema del gólem en el judaisme, tanmateix, està connectat amb l’exegesi d’una obra cabdal de l’esoterisme jueu: el Séfer Yetsirà o Llibre de la Creació. Aquest misteriós i breu tractat cosmogònic i cosmològic, que es remunta al segle III, s’ocupa de descriure l’acte de creació del món i de l’univers per part de Déu a partir de del poder de les lletres de l’alfabet hebreu. Aquesta obra captivadora i enigmàtica donava a entendre que la justa combinació de les xifres i les lletres de l’alfabet permetia albirar els misteris de la creació i, fins i tot, imitar la possibilitat creadora de Déu [...].

[...][...]

Les elucubracions dels savis i dels cabalistes sobre el gólem, però, passaren finalment al folklore popular durant la mateixa edat mitjana. Del gran poeta saragossà Salomó ibn Gabirol (segle XI) hom clamava que disposava d’un gólem femení que li feia de criada, i en les biografies plenes de fets meravellosos dels líders dels jueus hassídics del centre i l’est d’Europa, a partir del segle XV hi apareixen gólems que assisteixn els seus creadors i que fan per a ells tota mena de treballs. Aquestes llegendes s’estengueren  ràpidament per tot el continent, i al segle XVII, segons el metge, matemàtic, músic i rabí cretenc establert a Itàlia Josep Salomó Delmedigo, eren conegudes i explicades “per tothom”.

[...][...]

Però la llegenda més coneguda i la que ha passat a la posterioritat és la que atribueix la creació d’un gólem al gran rabí Judà Loew ben Betsalel de Praga [conegut com el “Maharal”] (1530-1609). Aquesta llegenda no té cap base històrica, ni res a veure amb la vida ni amb l’obra religiosa i científica del rabí Judà Loew. Es tracta d’una perfecta transposició de la llegenda del rabí polonès Elies Baal Shem de Chelm a la figura del gran rabí de Praga en una data tardana, ben probablement a la segona meitat del segle XVIII. Com a llegenda local de Praga està relacionada amb el seu gueto i especialment amb la vella i emblemàtica Gran Sinagoga Altneuschul, on la comunitat potser celebrava cerimònies i rituals peculiars que podien haver fet néixer rumors i adobar el terreny perquè hi arrelés aleshores una llegenda com la del gólem.

“Déu va crear l’home. L’home fet a imatge de Déu, també pot, doncs, crear d’altres homes sempre que sàpiga el mot que Déu pronuncià per donar vida. Però l’obra de l’home sempre és inferior a la de Déu, perquè l’argila de la nostra terra és inferior a la del Paradís.”

Achim von Arnim, Isabel d’Egipte (1812)


De la introducció de Manuel Forcano a El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga, de Yudl Rosenberg. Adesiara Editorial.