Paniceiros, de Xuan Bello

Aquest setembre, NaturaLlibres, la llibreria d'Alins, havia organitzat una trobada amb Xuan Bello. Poder parlar amb ell per aquestes contrades -Vall Farrera, Vall de Cardós, els nostres Paniceiros- era un plaer inesperat. I una bona excusa per tornar a llegir la Història Universal de Paniceiros o algun altre dels seus llibres. Una indisposició de l'autor fa suspendre la sessió. Ens hem quedat amb el plaer d'una relectura i en somiar amb Paniceiros.

Martín López-Vega resumeix el seu article "La Hestoria universal de Paniceiros de Xuan Bello: centralidad simbólica de la periferia y tercer espacio" publicada al Bulletin of Contemporary Hispanic Studies: "En su libro Hestoria Universal de Paniceiros (2004), Xuan Bello, la voz más representativa de la actual literatura en lengua asturiana, subvierte las ideas de centralidad y periferia para transformar su aldea natal, Paniceiros, en el centro de un universo cuya geografía, rutas y relaciones de poder adquieren un nuevo valor simbólico. Para conseguirlo, sacraliza los lugares de su aldea de un modo sugerido por Mircea Eliade, elaborando un mapa completamente nuevo de un territorio que, siendo el Paniceiros real, es mucho más que eso: lo que Edward W. Soja llama un ‘Thirdspace’ [tercer espacio]. Bello no se limita a generar una lectura alternativa del espacio –y con él, de la memoria– de su comunidad; subvierte todo el espacio conocido para reconvertir París, Lisboa, Nueva York… en periferias de un nuevo centro simbólico, Paniceiros."

Xuan Bello a El cuentu del llobu (1), primer capítol del llibre confessa la tècnica que utilitza: "El secretu d'aburrir ta en contalo too. Por eso equí cuéntase namás a medies, dexando una penumbre adréi y avisando yá dende les primeres llinies que de la verdá de lo que foi, o intuí o suañé, la mitá de la mitá. [...] La verdá tamién s'inventa: la vida, mírese per onde se mire, ye siempre una mentira más o menos bien contada." I ell és un mestre en contar bé les històries!

I com és Paniceiros?

Paniceiros

Conozo un país onde’l mundu se llama

Zarréu Grandiella Picu la Mouta Paniceiros

Un mundu que perdéu l’aldu los caminos

Xerusalén llevantao na palma la mano d’un nenu

Un mundu que yera altu luminosu esbeltu

Naciente y fonte y vocacion de ríu

Onde los homes callen y el silenciu ye renuncia

Onde escaecimos el ser Onde claudicamos

Un país onde la casa cai Cai l’horru la ponte

el molín la ilesia l’home tamién cai

Onde la mirada yera pura cenciella

la xacea que dexara la nube en cielu

Onde namás nos queda la memoria

corrompida de la infancia La nuesa soledá

L’abandonu de nueso

Fotografia de Hestoria universal de Paniceiros

Als Agradecimientos Xuan Bello diu: "Nel Paniceiros real existen dieciséis cases, dalgunes yá vacies, pero la mayoría inda con xente. [...] Como si les tragara la tierra d’otres cases nun se caltién nin l’alcordanza. [...] Ta nuna vuelta del camín de San Frichosu, onde Paniceiros desapaez de la vista, y ellí, por mucho que busques, nun hai rastru de paredes o nengún otru niciu de qu’hubiera, alredol del llar, en tiempos una familia viviendo. Lo que sí sé, y qu’agora comparto con ustedes, ye que nesa vuelta sopla un aire fresquino y suave, agradable mesmo n’iviernu; yo nun sé si será esi aire’l que vien del tresmundu pa unirnos a unos pocos a una tierra, a un valle y a un acentu col que vamos, un poco socarrones y cola dulda siempre nos llabios, atamañando les llendes del mundu. Pa tola xente d’estes cases, y pa los que foron, ta escrita esta Hestoria Universal de Paniceiros."

I la traducció al català de Jordi Raventós**:

Paniceiros

Conec un país on el món s’anomena
Zarréu Grandiella Picu La Mouta Paniceiros

Un món que perdé el rumb els camins
Jerusalem aixecada en la palma de la mà d’un infant

Un món que era alt lluminós esvelt
Naixent i font i vocació de riu

On els homes callen i el silenci és renúncia
On oblidàrem l’ésser On claudiquem

Un país on la casa cau Cau el pallol el pont
El molí l’església l’home també cau

On la mirada era pura senzilla
El senyal que va deixar el núvol en el cel

On només ens queda la memòria
Corrompuda de la infància La nostra soledat

El nostre abandó

(1) Havia llegit, feia temps la traducció catalana de la Història universal de Paniceiros i volia llegir el text en la versió original, en asturià. Localitzo el llibre a la biblioteca de la UB. B. m'el porta. sembla que no estigui llegit, el llibre manté les cobertes i les pàgines ben tancades, el plom intacte. A la guarda anterior una etiqueta: "Biblioteca: GELA - M. Carme Junyent". Carme Junyent fa unes setmanes que va morir. Conjunció de Vall Farrera, Xuan Bello, Paniceiros, asturià i Carme Junyent.

*A: Hestoria universal de Paniceiros, de Xuan Bello. Publicaciones Ámbitu. p. 7, 23 i 187

**A: Història universal de Paniceiros, de Xuan Bello. Traducció de l'asturià de Jordi Raventós. Adesiara Editorial. p. 30