De Milán insòlita y secreta* trio unes quantes coses per veure i que no he vist i que potser ja no veuré mai.
Baixrelleu de la Porta Vittoria coneguda com a “Porta Tosa” (noia) o “Tonsa” (afaitada). Imatge per allunyar la mala sort, per simbolitzar la fertilitat, per ridiculitzar l’esposa de Frederic I Barbarroja? A Civiche Recolte d’Arte. Castello Sforzesco.
El dimoni del gabinet de Settala. Autòmata amb cara de dimoni que podia moure el cap, posar els ulls en blanc, treure la llengua i fer sorolls. A Civiche Recolte d’Arte. Castello Sforzesco.
La “torre de les sirenes”. Construcció de formigó de 22 metres d’alçada amb forma de gran llapis; podia allotjar fins a 180 persones. Un dels rètols interiors: MEGLIO ALLARMATI CHE BOMBARDATI. Al jardí del Palazzo Isimbardi. Via Vivaio, 1.
Els llibrets de Monza, caixetes de fusta que s’obren com un llibre amb diverses mostres d’espècies botàniques. Al Museo Municipal d’Història Natural. Corso Venezia, 55.
Una falsa petita sirena momificada objecte habitual dels gabinets de curiositats (Wunderkammern), feta de paper, cartró i trossets d’animals diversos. Al Museo Municipal d’Història Natural. Corso Venezia, 55.
L’esquelet del cavall de Napoleó. Cavall àrab que Napoleó va muntar a la campanya d’Egipte. A la Collezione Anatomica della Facoltà di Medicina Veterinaria. Università degli Studi di Milano. Via Celoria, 10.
* Massimo Polidoro, Milán insólita y secreta. Editorial Jonglez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada