Superat el desconcert inicial [del llibre de Quadros del Sàhara de Norbert Font i Sagué], la breu col·lecció de proses m'encisaren. De les primeres ratlles, a manera de retrat "al guia inseparable", [...] passant per la descripció de la cacera d'unes gaseles, [...] a les intenses sensacions provocades pel sol [...], pel vent [..., per la nit [...].
Alguns dels seus relats m'han semblt mereixedors de ser tinguts entre la millor prosa catalana moderna (de la prosa de viatges, sovint menystinguda com a cosa menor), dignes de ser llegits amb gust, i no com relíquies. [...]
En un moment de la lectura, com a senyal, hi havia un full de llibreta escrit a mà; la pulcra cal#ligrafia d'Esteve deia que Norbert Font i Sagué havia nascut i mort a Barcelona (1874-1910), que era geòleg, espeleòleg i escritot, a més de capellà. Llicenciat en Ciències Naturals, havia estat comissionat el 1902 per estudiar les possibilitats de trobar aigua potable a Río de Oro. [...]Tot un il·lustre personatge de l'època, il·lustre i savi, de qui em plauria tenir més detalls. De casos com els de Norbert Font no en guardem la més mínima memòria culta; però, quan vol, l'atzar posa a l'abast un llibre en el moment just, i amb una mica de sort se'ns obri un món.
De Seduccions de Marràqueix, de Josep Piera. El Balancí. Edicions 62. p. 92
De Seduccions de Marràqueix, de Josep Piera. El Balancí. Edicions 62. p. 92
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada