Quan em vaig despertar l’endemà al matí, els motors del vaixell estaven parats. Vaig saltar de la llitera i vaig treure el cap per l’ull de bou. Va ser la meva primera visió de Dar es Salaam i no l’he oblidada mai. Estàvem ancorats enmig d’una immensa i arrissada llacuna de color blau fosc, envoltada de platges de sorra de color groc pàl·lid, gairebé blanc, amb rompents que pujaven per la sorra, i cocoters amb les copes verdoses, i causarines, immensament altes i espectacularment boniques amb un delicat fullatge de color gris verdós. I darrere les casuarines es veia el que a mi em semblava una jungla, un garbuix d’arbres enormes de color gris fosc plens d’ombres, segurament a vessar, vaig dir-me a mi mateix, de rinoceronts i de lleons, de cases blanques, grogues i roses, i entre les cases vaig poder veure l’estret campanar d’una i de tota mena de bèsties salvatges. En un costat hi havia la petita ciutat de Dar es Salaam església i la cúpula d’una mesquita, i al llarg de la costa hi havia una renglera d’acàcies esquitxades de flors escarlates. Una flota de canoes s’acostava per portar-nos a terra ferma i els remers negres cantaven al ritme de les remades.
Aquella sorprenent escena tropical, vista a través de l’ull de bou, m’ha quedat gravada per sempre des de llavors. Per mi tot era meravellós, maco i excitant. I va continuar sent-ho tot el temps que vaig passar a Tanganyca. M’agradava tot. Ni parlar-ne, de paraigües ni bolets, ni de vestits de color gris fosc, ni mai no vaig haver d’agafar un tren o un autobús.
De Sol pel món, de Roald Dahl. Traducció de Marina Folch Empúries. p. 27
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada