Llibre de la Creació

A partir del Gólem arribo al Llibre de la Creació. Una altra manera d'explicar la creació on la llengua és la peça fonamental. Gràcies a la llengua no només podem explicar el món, el podem crear. Un viatge al començament de tot.

Capítol I

A través de trenta-dues vies misterioses de saviesa
el Senyor dels Exèrcits ha traçat el seu univers
de tres maneres:
amb l'escriptura, amb el nombre i amb el relat.

Deu nombre sense més
i vint-i-dues lletres fonamentals:
tres de principals,
set de dobles
i dotze de simples.

Capítol II

Vint-i-dues lletres fonamentals:
tres de principals,
set de dobles
i dotze de simples.
Les tres principals són l'àlef, la mem i la shin.
Llur fonament és el plat del mèrit i el plat del demèrit,
i la llengua de la llei estableix l'equilibri entre els dos plats.



Introducció de Manuel Forcano

Misteri és la millor paraula per definir el Llibre de la Creació, un breu i antic opuscle d'especulació cosmológica i cosmogónica d'origen imprecís, de difícil datació, d'autor desconegut, de contingut confús, d'estil lacònic i de sintaxi obscura, potser el text més enigmàtic de la literatura hebrea de tots els temps.

[...]

La intenció de l'autor era, clarament, esotèrica, ço és, que el Llibre de la Creació l'entenguessin de debò només uns pocs, i a la vista del text dens i repetitiu que ens ofereixen les més antigues recenssions que s'han conservat, ho va ben aconseguir.

[...]

El Llibre de la creació no és pròpiament, doncs, una obra cabalística, però sí un text les formulacions del qual formen un conglomerat indivisible de termes abstractes i d'imatges concretes que havia de colpir la sensibilitat i l'espiritualitat dels rabins medievals amb aspiracions místiques. [...] Tots els principis i els mots Claus de la càbala medieval es troben reunits en aquesta curta col·lecció de fórmules concises i de sentències a primera vista incomprensibles, però d'una força poètica d'allò més suggerent i que no deixa indiferent cap lector.

[...]

Amb el Llibre de la Creació el judaisme es dota d'una nova manera d'explicar la Creació: Déu crea el món, però ara ho fa a través del poder de les lletres de l'alfabet hebreu. El procés de formació del món és aleshores essencialment lingüístic i es basa en les combinacions de les lletres: cada ésser exixtent conté d'alguna manera aquests elements lingüístics i existeix gràcies a llur poder. L'autor en un to autoritari i solemne, exposa una concepció màgica del poder creatiu i miraculós de les lletres i les paraules, i revela, per tant, que no perseguia només fins teòric, ans també taumatúrgics. Així, doncs, el Llibre de la Creació és un tractat que, a banda de permetre besllumar els misteris de la creació, també dóna fórmules miraculoses per crear éssers vivents: si Déu havia creat l'home i l'havia fet a imatge i semblança seva, aquest també podía, doncs, crear sempre que disposés apropiadament del mots dadors de vida a partir dels jocs de lletres, així com de la seva coneixença del nom sagrat de Déu.

A:Llibre de la Creació. Edició i traducció de Manuel Forcano. Fragmenta Editorial.