Una carta massa llarga*, publicada el 1979, la primera novel.la de Mariama Bâ (Dakar, 1929-1981), quan tenia 51 anys. Ramatoulaye, una dona que acaba de ser vídua, escriu una carta a la seva amiga que va marxar del Senegal. L'autora expressa els sentiments, els records i les reivindicacions de la dona en una societat rígida i plena de normes.
"El momento més temut de qualsevol dona senegalesa és aquell pel qual ha de sacrificar els seus bén i regalar-los a la seva familia política, i el momento en què -pitjor encara- a més dels béns ha de cedir la seva persobnalitat, la seva dignitat, i esdevenir quelcom al servei de l'home que la pren per esposa, al servei de l'avi, de l'àvia, del pare, de la mare, del germà, de la germana, de l'oncle, de la tia, de les cosines i dels amics d'aquest home. La seva conducta està condicionada, ja que una cunyada mai no posa la mà sobre el cap d'una dona que ha estat avara, infidel o poc hospitalària." (p.14)
I a l'última carta, el darrer capítol del llibre, les paraules de la protagonista ja tenen un altre to:
"Els corrents irreversibles d'alliberació de la dona que assolen el món no em deixen indiferent. Aquesta batzegada que altera tots els àmbits revela i il·lustra de què som capaces.
El meu cor exulta cada vegada que una dona surt de l'ombra. Sé que el terreny guanyat és inestable i que és difícil de mantener el que s'ha aconseguit, ja que les restriccions socials són molt fortes i l'egoisme masculí resisteix. Instruments d'uns, esquers d'altres, respectades o menyspreades, sovint emmordassades, totes les dones tenen gairebé el mateix destí que les religions i les legislacions abusives han consolidat.
Els meus pensaments em determinen davant els problemas de la vida. Analitzo les decisions que orienten el nostre futur. Amplio el meu camp d'anàlisi endinsat-me en l'actualitat mundial.
Segueixo convençuda de la inevitable i necessària complementarietat de l'home i la dona.
L'amor, per més imperfecte que sigui en el seu contingut i la seva expressió, representa la unió natural entre aquests dos éssers." (p. 162)
*Una carta massa llarga, de Mariama Bâ. Traducció de Laia Galdon. Takusan Ediciones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada