El Diari de Florència, cinquanta pàgines del viatge des de l'estació Victoria fins a Florència el 1947. Fa poc que ha acabat la Segona Guerra Mundial. Una delicada Introducció -Vacances- de la mateixa Diana Athill, et transmet ganes de viure, de descobrir, de viatjar des dels seus 99 anys. Quin encert incorporar el llibre a una col·lecció que es digui La joie de vivre!
Diari de Florència
Introducció. Vacances
"Escriu-me un diari", em va dir la mare. I jo ho vaig fer,l´únic diari que he escrit mai. I ella el va conservar. es aquí, rescatat del petit quadernespellifat en el qual el vaig escriure, i de la quasi il·legibilitat dels meus gargots. .../... És clar que jo estava entusiasmada amb aquell regal meravellós, però no estic segura que en reconegués del tot la rellevància. Només a poc a poc vaig poder entendre com no arribem mai a donar prou importància a les vacances, aquelles dues o tres setmanes cada any en què m'escapava cap a allò que em semblava la vida veritable. p.11
.../...
Perquè allò que fa bones les vacances no és estar ajagut a les platges i banyar-se en mars esplèndids, o tastar bons vins i gaudir d'àpats deliciosos (malgrat que hi ha àpats que esdevenen records a reverenciar). Aquestes coses són la melmelada que estenem per sobre de la torrada amb mantega. És la qualitat de tot plegat, inclosos el pa i la mantega, allò que fa tornar important l'experiència. I és per això que recordo els gossos de Port-of-Spainbordant, amb tota la ferum que feien, gairebé amb tant d'afecte com els seus kiskadees. p.30
Diari de Florència
Mentre llegeixo aquest diari, m'adono que no hi he posat gairebé res del que hem fet. En realitat hem visitat totes i cadascuna de les esglésie destacables de Florència, i hem pujat a la torre del Palazzo Vecchio, i hem passat hores veient pintures, i ens hem omplert els ulls amb tanta bellesa que els tenim perfectament enlluernats, però sembla que només he parlat de pastissos. I a part de deixar de banda la major part de les visites turístiques, que no és gaire important, perquè les desripcions que fa la gent de les coses boniques són sempre inútils, he oblidat d'esmentar que vam veure una pel·lícula italiana (italiana de veritat) sobre Venècia (força dolenta, però expressiva i divertida...) .../... p.79
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada