El pessebre a Nàpols, a El Nadal del comissari Ricciardi, de Maurizio de Giovanni

 El pessebre a Nàpols, a El Nadal del comissari Ricciardi

-Podem parlar una mica del pessebre, pare?

I Don pierino va fer un somriure de felicitat, com un vailet a qui haguessin proposat d'anar a visitar una pastisseria.

-Naturalment! Vingui, vingui amb mi, si us plau.

[...]

En Ricciardi el contemplava fascinat [el pessebre].

-Extraordinari, pare, extraordinari. Realment bonic, enhorabona. Digui'm, ¿tenen alguna simbologia, les figures? Vull dir si representen alguna cosa.

Don Pierino va fer que sí, sense apartar els ulls del paisatge en miniatura.

-Ja ho crec, comissari. El pessebre és una de les tradicions més antigues i consolidades del nostre poble. En diversos moments de la història de la ciutat, a ravés seu s'han representat situacions i personatges que havien entrat a formar part de la fantasia popular.. Miri, a tots els pessebres, per pobres que siguin, hi ha tres nivells: a dalt el castell d'Herodes, aquí, que representa el poder i la pepotència; al mig els camps, amb els ramats, els pastors i la resta; i a baix, i al davant, la cova del Naixement. I en algun punt del paisatge les ruïnes del temple que simbolitzen el triomf del cristianisme sobre els pagans, la taverna, que simbolitza la tendència humana al vici, etcètera. Cada element del pessebre té un significat, i els principals més d'un.

En Ricciardi l'escoltava atentament.

-¿Cada element té un significat o més d'un, diu? ¿Em pot posar algun exemple, pare?

El mossèn va assentir, content. Era el seu tema i parlar-ne el feia feliç.

-És clar que sí. Comencem pels llocs i pels elements arquitectònics. Del temple i de la taverna ja n'hi he parlat; Pel que fa a la taverna també li he de dir que aquest banquet que veu que hi celebren fa referència a les negatives que les fondes i els hostals van reservar a la Sagrada Família que demanava aixopluc. Representa la maldat humana i l'egoisme, que la vinguda de Crist il·luminarà. El forn, que veu aquí, no hi falta mai: a més de mostrar un dels oficis més antics, fa referència al pa, que amb el vi, es troba a les bases de la nostra fe. El pont sobre el riu, que es veu en un segon pla, es refereix a una antiga llegenda que diu que als seus fonaments s'hi van enterrar tres criatures, mortes expressament, que gràcies a un encanteri mantenen sòlides lea arcades. El significat és la unió, justament això, el pont, entre el món dels vius i el dels morts. El pou també hi és sempre, i representa la connexió directa del món amb l'infern. Ja veu que la foscor i el mal també estan representats al pessebre. Com a la vida, ¿no?

[...]

-¿I els personatges, pare? ¿També tenen un significat?

Don Pierino va assentir.

-Naturalment, comissari. ¿Veu el mercat, aquí al darrere?Cada personatge representa un mes, gener és el carnisser, febrer, el venedor de formatge, i així succesivament, fins al desembre, que el representa el peixater.N'hi ha dotze. La gitana, amb la banasta d'eines de ferro, prediu el futur i el ferro simbolitza el destí de Jesús, mort a la creu. L'home adormit a terra al costat del ramat, per exemple... aquesta història és divertida...representa el fet que la vinguda de Crist desperta del son de la ignorància de la veritable fe, i per tant simbolitza els estúpids, i, per tradició popular sempre s'havia de dir Benito. Ara, és clar, per motius obvis, ja no hi ha ningú que li digui així. Però tothom sap com es diu, es posen la mà davant de la boca i riuen.

En Ricciardi necessitava unes altres informacions.

-Pare, ¿i la Sagrada Família? ¿També té una simbologia, un significat?

Don Pierino va obrir els braços.

-I tant, comissari, perdoni que xerri tant, m'estaria hores parlant del pessebre. La Família, naturalmet. El Nen Jesús, la infantesa, la saviesa, el candor i la innocència. La Mare de Déu, la maternitat, la intercessió, la puresa. Sant Josep...  

En Ricciardi va insistir:

-¿Sant Josep?

-Sant Josep, comissari, representa diverses coses. És el més humà, perquè ni és una mare verge ni és el fill de Déu. És un home, en realitat ja veu que va vestit com un pastor. Però també és el pare putatiu de Jesús, i és fuster. Per a la cristiandat representa, a més de la paternitat, la feina, la duresa de la vida per tirar els fills endavant, el sacrifici quotidià.

A: El Nadal del comissari Ricciardi, de Maurizio de Giovanni. Trad. d'Anna Casassas. La Campana. p. 134