Cadascú té les seves pròpies raons per estimar-se un poble o una ciutat, considerar-lo el seu lloc al món i voler-hi ser feliç. Solen ser motius d'índole sentimental, familiar, estètica, patrimonial o de conformitat. Al cap i a la fi, si no hi ha la possibilitat de canviar és millor enamorar-te del lloc on habites abans que fer-te mala sang de per vida odiant casa teva, el teu carrer, el barri o els veïns. [...] Per això en general el món no em sembla ni especialment atractiu ni del tot repugnant; ara bé, en faig una classificació íntima. No es tracta dúna llista ostentosa, ni amb pretensions canòniques ni boniquistes. És una llista d'ús personal i intransferible, sense manies i on mai no incloc un indret on no he sojornat amb prou temps i calma per haver-me pogut fer una idea prou clara del que és i significa per a mi. És així com elaboro una llista de llocs on viuria i llocs on no hi viuria.
A: Dolce far niente. Una primavera toscana, de Rafael Vallbona. Univers. La joie de vivre. p.18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada