Un lloc anomenat Antany, d'Olga Tokarczuk

Baixo d'Esterri de veure els cavalls. Ja és fosc i plovisqueja. A la ràdio parlen d'Olga Tokarczuk i llegeixen gairebé sencer el primer capítol d'Un lloc anomenat Antany. Una delícia.

El temps de l’Antany

L’Antany és un lloc situat al bell mig de l’univers.

Si volguéssim  creuar l’Antany de nord a sud a bon pas, trigaríem una hora. I d’est a oest, el mateix. I si a algú se li acudís de vorejar l’Antany a pas lent, tot contemplant-ne els detalls i reflexionant-hi, necessitaria un dia sencer. Des de bon matí fins al vespre.

El termenal nord de l’Antany és el camí que mena de Taszów a Kielce, un camí molt transitat i perillós, perquè desperta ànsies de viatjar. D’aquesta frontera en té cura l’arcàngel Rafael.

Al sud, el que en marca els confins és el poble de Jeszkotle, amb la seva església, el seu asil de vells, i unes cases rabassudes que envolten la plaça major, sempre amarada de fang. El poble és una amenaça, perquè desperta el desig de posseir i ser posseït. Pel costat del poble, qui custodia és l’arcàngel Gabriel.

De sud a nord, des de Jeszkotle fins al camí de Kielce, transcorre el camí ral, i l’Antany s’hi estén a banda i banda.

Els prats humits de la riba, un tros de bosc i el palau són la frontera oest de l’Antany. El palau té unes cavallerisses [...]. A la frontera oest hi ha el risc de tornar-se orgullós. La guarda l’arcàngel Miquel.

A l’est el límit d’Antany coincideix amb el riu Blancoi, que en separa les terres de les de Taszów. Més endavant, el Blancoi es desvia cap al molí [...]. El perill que amenaça per aquest costat és l’estultícia, filla de l’afany de fer-se el savi. Aquí guarda la frontera l’arcàngel Uriel.

Al mig de l’Antany Déu ha erigit un monticle cap on, cada estiu, acudeixen eixams de borinots. Per això, els homes han batejat aquest tossal amb el nom de turó dels Borinots. Perquè és cosa de Déu crear i cosa dels homes posar noms.

A: Un lloc anomenat Antany, de Olga Tokarczuk. Traducció d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirski. Proa. P.5