Venècia és un peix, de Tiziano Scarpa

Venecia es un pez és el suggerent nom del llibre de Tiziano Scarpa que porta per subtítol "Una guía"; però és clar no és una guia d'ús habitual. I així comença: "Venecia es un pez. Compruebálo en un mapa. Parece un lenguado colosal tendido en el fondo." 

Estructurat en capítols "orgànics" -ara humans no del mon de la ictiologia-: Pies, Piernas, Corazón, Manos, Rostro, Orejas, Boca, Nariz, Ojos;  que ens donen pistes per descobrir aspectes diversos de la ciutat. És difícil, impossible, no acabar, però, en alguns dels tòpics habituals ("Perderse es la única manera de llegar a los sitios que vale la pena."); potser només haver nascut a Venècia pot fer veure i sentir diferent dels qui només la visitem. Consells pròpiament per a turistes: "Cuidado con las excursiones turísticas en góndola, porque son costosas."; una mica més poètics: "Te sale de dentro tocarla. La rozas, la acaricias, le das palmaditas, pellizcos, la palpas. Deja que Venecia llegue a tus manos."; pràctics: "Por la mañana ve a desayunar a las Zattere, la orilla sur de la ciudad: O bien enfrente, sobre la orilla de la Giudecca, al otro lado del canal."; descriptius: "Cada canal o rio tiene su propia personalidad. Algunos son muy expansivos, te envuelven de inmediato en su fetidez crónica. [...] Otros tienen un carácter más introvertido e hipòcrita [...]."; poètico-pràctics: "Ponte gafas de sol bien oscuras, protégete. Venecia puede resultar letal. En el casco antiguo hay una altísima radiactividad estética. [...] No empeores la situación, deja ya de perseguir estatuas y cuadros. [...] Ponte gafas graduadas para leer los carteles indicadores [...]."

To directe, anècdotes, històries de la vida quotidiana, records de la infantesa, dades i detalls de la ciutat.  Una lectura per fer abans d'anar-hi. O per fer-la desprès d'anar-hi; sempre, tot i que és difícil, hi ha alguna cosa per descobrir i tenir ganes de tornar-hi.

L'últim capítol dedicat a llibres sobre aspectes diversos de la ciutat on en destaca dos: Venezia e il suo estuario, de Giulio Lorenzetti; i Venezia istruzioni per l'uso, de Cendon i Simonetti.

Tanca el llibre una coda que, amb tots els respectes, no sé que hi pinta.

A: Venecia es un pez, de Tiziano Scarpa. Traducció de Celia Filipetto. Editorial Minúscula.