Cinc hores a Venècia, de Miquel Molina

 "Sobreviu una Venècia inspiradora darrere dels aparadors [...]. La ruta dels passatges per la qual em perdré."

I l'autor compleix la paraula i durant aquestes cinc hores abans d'intentar assistir a un possible espectacle secret desprès de sentir un comentari al casament que assisteix -"A mezzanotte abbiamo uno espettacolo segreto alla Fenice"-, es perd pels carrerons més foscos i estrets per deixar enrere el reggaeton que surt de moltes finestres d'hotel i els ramats de turistes que tot ho emplenen, per trobar els rastres dels autors i compositors que van passar per la ciutat. Estades curtes o llargues que van fer que la ciutat deixes l'emprenta en les seves obres i que alhora la ciutat els incorpores a la seva identitat. Chateaubriand, Byron, I tants d'altres.

"Penso que el turisme literari té molt més sentit a Venècia que a la majoria de ciutats que el promouen. Aquí no has de fer abstracció de res. No has de pretendre que no veus un determinat edifici de nova construcció, ni una carretera que abans no hi era  i ara sí que hi és. Quan vols fotografiar un lloc amb passat literari, no s’ha d’esperar que deixin de passar cotxes davant, perquè no n’hi ha ni n’hi haurà. Només t’has d’imaginar que aquella silueta d’un home enfundat en un abric que passa sota la llum groga d’un fanal és el poeta rus retirant-se al seu hotel. Tota la resta és allà mateix. Els palaus, el campanile de Sant Giorgio Maggiore il·luminat i les barques de tota mena evoquen qualsevol moment del passat que vulguis portar a la memòria."

Una lectura per abans d'anar a Venècia.

A: Cinc hores a Venècia, de Miquel Molina. Traducció d'Òscar Vendrell. Univers. La joie de vivre. p.150