Uns poemes d'Anna Akhmàtova

 

Arribo a  l'escriptora a partir d'una citació breu de Brodsky a La marca de l'aigua: "Anna Akhmàtova acostumava a dir que “Itàlia és un somni que torna i torna durant la resta de la teva vida”". 

 Anna Akhmàtova (13 de juny de 1889, Odessa - 5 de març de 1966, Domodédovo, Moscou). Poeta perseguida per la dictadura. Precisament una de les seves obres més conegudes és Rèquiem, composició de lamentacions i testimonis que descriuen el patiment del poble sota el terror soviètic. Va ser mentora de Brodski i d'altres poetes. 

L'ÚLTIMA ROSA

Vostè escriurà sobre nosaltres

amb lletra inclinada.

J.BRODSKI

Posar-me de genolls amb la boiàrina* Morózova**,

amb la fillastra d'Herodes dansar,

de la foguera de Dido*** enlairar-me

per ser-hi amb Joana de bell nou.

Senyor! Ja ho veus, estic cansada

de tant ressucitar, de morir i viure.

Au, pren-m'ho tot, mes deixa'm un cop més

sentir d'aquesta rosa roja la frescor.

9 d'agost de 1962

Komarovo****

*Títol dels nobles terratinents eslaus.

**Considerada com una màrtir és una de les mes conegudes partidaries del moviment dels Vells creients.

***Princesa Fenícia, la llegenda diu que fundà Cartago. Morí a la foguera.

****Komarovo municipi del districte de Kurortny de la ciutat federal de Sant Petersburg, Rússia.

ESBOSSOS DE KOMAROVO

Oh, Musa del plor...

M. TSVETÀIEVA

... I aquí a tot jo he renunciat,

a tots els béns d’aquesta terra.

En esperit, custodi d’"aquest lloc",

s’ha convertit un tronc nuós del bosc.

Tots som poc temps uns hostes de la vida,

viure -és tan sols un costum.

Em sembla sentir pels senders de l’aire

de dues veus de la crida.

Dues? I amb tot, a la paret de l’est,

entre matolls de gerds esponerosos,

hi ha una recent i fosca branca de saüc...

És una carta de Marina.

19-20 de novembre de 1961

Port (Hospital)

Hem ben après a no trobar-nos més,

a no mirar-nos l’un a l’altre als ulls,

mes en cap cas podríem garantir

què serà de nosaltres d’aquí a una hora.

1964

RÈQUIEM

EN COMPTES DE PREFACI

En els terribles anys de Iejóvstxina*,  vaig passar disset mesos fent cua davant les presons de Leningrad. Una vegada algú em va “reconèixer”. Llavors una dona al meu darrere, amb els llavis morats de fred, i que, evidentment, mai no havia sentit el meu nom, es va treure de sobre la torpor comuna a tots nosaltres i em preguntà a cau d’orella (allà tothom xiuejava): 

-I això ho pots descriure?

I jo li vaig dir:

-Puc.

Llavors alguna cosa semblant a un somriure aparegué tímidament en el que un dia havia estat la seva cara.

1 d’abril de 1957

Leningrad

*Període de 1936 al 1938 durant el qual Iejov va ser la mà forta del terror, durant la dictadura de Stalin.