Pàgines

dissabte, 17 de febrer del 2024

Uns poemes d'Emily Dickinson




 

És més segur, trobar a mitjanit
Un Fantasma de fora
Que plantar cara al de dintre -
Aquest Amfitrió més fred -

 

Arribem a Emily Dickinson a partir d'una breu referència  a La Venècia dels morts, text de Miquel Molina a Cinc hores a Venècia. Unes paraules del Pròleg del llibre, AMHERST. LXXX POEMES, per situar una mica l'autora:

"Emily Dickinson (1830-1886) va escriure la seua obra al llarg de tota una vida dedicada amb una meticulosa religiositat a la creació d’un pensament transcendent. [...]

És probable que us interesse saber, en primer lloc, d’on venen aquests poemes enrevessats, juganers, inquietants i gnòmics. Bé, la història és bastant fascinant. Es tracta d’una dona menuda i humil, dedicada amb totes les seues energies a portar endavant una vida de fadrina reclosa dins d’una casa de rajoles estòlides construïda pel seu pare en un poble de Nova Anglaterra anomenat Amherst*, al nord-est dels Estats units. [...]

Dickinson se’ns  presenta com la seductora per excel·lència. Tot el que es troba al seu voltant queda en el misteri.  ¿Per què va decidir defugir el món?  ¿Li feia por el contacte humà? ¿Per què, durant els seus darrers anys, agafa el costum de poratr vestits llargs blancs que ens fan pensar que eren el seu hàbit personal?  [...]

Dickinson fou una poeta religiosa, però en el sentit romàntic, és a dir, precristià del terme. [...]

Hem d’endinsar-nos en el llenguatge mateix, amb tota la seua reticència d’enginyosa complexitat, per descobrir que Emily Dickinson tenia una de les ments més profundes de tots els Estats Units del segle XIX i que ka va posar al servei de l’esperit del Romanticisme.”

* Nom que rep aquest recull de poemes.

 

Sense esperar-'ho els poemes arriben ben vius!


Uns poemes d'Emily Dickinson


1691*

Que hi ha volcans a Sicília
I a l'Amèrica del Sud
Per la Geografia m'ho crec
Volcans més a prop d'ací
Un escaló de lava a qualsevol hora
Em trobe llesta per a pujar
Si un Cràter puc contemplar
Vesubi a Casa.


1184

Ens presentem
A Planetes i Flors
Però amb nosaltres mateix
Gastem protocols
Vergonyes
I temors


528

No és morir allò que tant ens dol -
Viure - ens fa molt més mal -
Peò Morir - és un altre camí -
Una cosa amagada rere la Porta -

El Costum de Migjorn - de l'Ocell -
Que abans que les Gelades arriben
Accepta una millor Latitud -
Nosaltres som els Ocells - que resten.

Tremolosos a les portes dels Grangers .
Per llur mesquina Engruna -
Pactem - fins que les Neus compassives
Ens convencen les Plomes pequè tornen a Casa.


315

Morir - costa només una estona -
Diuen que no fa mal -
Es desdibuixa tot - a poc a poc -
I llavors - s'esvaneix dels ulls -

Una Cinta més fosca - un Dia -
Un Crespó al Capell -
I poc més tard arriba un sol brillant -
I ens ajuda a oblidar -

L'absent - criatura - mística -
Que només per amor a nosaltres -
No anà a dormir - aquella hora profunda -
Sense cap cansament.


1577 

La Bíblia és un Llibre antic -
Escrit per Homes arnats 
Per encàrrec d'Espectres Sants -
Temes - Betlem -
El Paradís - l'antiga Casa pairal -
El Dimoni - el Brigadier -
Judes - El Gran Traïdor -
David - el Trobador -
El Pecat - un Barranc insigne
Que altres han d'evitar -
Els Joves que "creuen" se senten sols -
Altres joves es troben "perduts" -
Si la Faula tinguera un Narrador cantaire -
Acudirien tots els Joves -
Captivats pel Semó d'Orfeu -
I no els condemnaria -



*La numeració dels poemes, segons els editors, correspon a l'establerta per R.W. Franklin a l'edició de l'obra completa de 1999.

A: AMHERST. LXXX POEMES, d'Emily Dickinson. Traducció i edició de Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick. Editorial Denes. Poesia Edicions de la guerra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada