Petit tractat sobre la immensitat del món, de Sylvain Tesson

Sylvain Tesson neix el 1972 a París. Geògraf de formació; aventurer, muntanyenc, escriptor i viatger incansable. 

La seva prosa és efectiva, ràpida, colpidora i, com diu Gabi Martínez a la introducció, practica la "trascendència lleugera". El llegim i el rellegim per sentir-nos una mica partíceps de l'aventura i per agafar alguna idea que estigui al nostre abast.

Intento resumir el llibre Petit tractat sobre la immensitat del món en unes quantes frases originals i ordenades segons l’aparició en el llibre; i conservar-ne l’esperit.

Tot i això no em puc estar de fer una entrada amb la seva experiència amb els cavalls –de fet és tot un capítol “Viure amb el cul a la sella”-, la seva definició de geografia, la tria de llibres per la biblioteca del vagar, què representa fer un bivac i viure en una cabana de fusta. Vaja, que recomano llegir el llibre sencer!

De com intento resumir el Petit tractat sobre la immensitat del món

“Una força exterior em llança a veure el món amb la regularitat d’un pèndol de rellotge.”

"El meu cos sembla com si mai no volgués descansar. Es comporta com un infant malcriat de qui t’hauries d’ocupar tota l ‘estona.”

“Els gran viatgers de la història [...] potser només busquen apagar el foc que porten a dins.”

“Quan em trobo un arbre, en lloc d’abraçar-me a la seva soca, m’hi enfilo.” 

“Quan no és el moment de recordar, n’hi ha prou de girar els ulls cap a l’exterior.”

“Travesso el món per contemplar-lo, per veure de la seva copa i per farcir-me’n.”

“Curiosament, com més milloren les tècniques científiques més creix el camp de la ignorància; és el mateix que el principi que diu que una llanterna escruta les tenebres d’un passadís i que, més que dissipar-les, en remarca la seva profunditat.”

"Per a un vagar correcte cal ben poca cosa: un terreny propici i un estat d’esperit apropiat, barreja d’humor alegre i de rebuig a l’ordre establert.”

“El millor aliment del rodamon és la seva joia.”

“Vagis en la direcció que vagis, caminar porta a l’essencial.”

“Viatjar no és triar les ordres, és fer entrar l’ordre en un mateix.”

“El quadern d’arròs i la flauta de bec són, amb el bastó de pi i el barret amb la ploma, les úniques quatre coses indispensables per viure enmig del bosc.”

“Caminar tranforma la persona errant, però no tant com el viatge a cavall.”

“La geografia es va inventar perquè els homes amb l'esperit curiós volien comprendre com s'ordenaven les coses sobre la superfície de la Terra.”

“Fins que un dia el cel es va cobrir de negror, jo viatjava per retrobar els Homes.”

“El Wanderer* que hi ha en mi tornarà a ser humanista quan cessi la supremacia del mascle.”

“Aprendre a estar sol, per viure més densament.”

“Com podria un rodamon habitar dins d’una ciutat.”

“A vegades les meves nits són més agradables que els meus dies. Sobretot les que passo fent un bivac.”

“El bivac és una ciència. La manera com es prepara demostra la personalitat de cadascú.”

“Tinc ganes de morir en una cabana. Però una cabana de fusta, que quedi clar.”

“La meva darrera voluntat és ser enterrat sota un arbre que el meu cos ajudarà a alimentar. Aquesta serà la meva manera d’absoldre’m.”

*Wanderer, paraula alemanya per designar el qui fa excursions, l’excursionista i també el qui vaga, rodamon.

De: Petit tractat sobre la immensitat del món, de Sylvain Tesson. Introducció de Gabi Martínez. Traducció de Francesc Roma i Casanovas. Símbol Editors.