En un racó, mig amagat o desapercebut per la seua petitesa, he trobat una curiositat que potser ni Esteve recordava que tenia, quan paralàrem dels autors en llengua catalana que havien escrit sobre aquest país. Era el que menys esperava descobrir, entre les joies bibliogràfiques de la biblioteca de l'Esteve, tan laic, tan anglòfil i heterodox. era un llibret de proses, d'un sacerdot barceloní, titulat Qüadros del Sahara. Tenia raó Joan Fuster, doncs, quan deia amb la seua lucidesa irònica que els inicis moderns de la literatura catalana van ser cosa de capellans. I la veritat és que aquest petit volum m'ha resultat una deliciosa descoberta. no recordava haver sentit parlar mai d'aquest mossèn Norbert Font i Sagué, ni com a personatge ni com a escriptor.
El volumet va ser editat a Barcelona, a l'Estamperia del Sagrat Cor, al carrer del Bisbe, 4, segons indicava la coberta, que duia a més, una diminuta il·lustració grisenca d'un camell amb el seu cameller al gep. La llicència eclesiàstica del vicariat general de la diocèsi de Barcelona, atorgada el 7 de desembre de 1904 -i que n'autoritza la publicació ja que "no conté, segons la censura, cap cosa contrària al dogma catòlic"-, a més de donar una cronologia aproximada del llibre, quasi em lleva les ganes de continuar-ne la lectura, creient-lo una cursileria capallanesca com tantes en aquells primerencs anys del segle, especialment en vers (salvant mossèn Cinto, Costa i Llobera i algun altre, és clar). L'aspecte modernista de les caplletres, les il·lustracions i el tema li oferien atractiu, per contra. unes impressions personals del desert africà escrites en català a principis d'aquest segle, tenien interès, documental si més no. No crec que n'hi haja cap més, com a mínim d'aquella època.
¿Què feia un capellà catòlic i català al desert del Sàhara ("sàhara" vol dir desert, en àrab), a les primeries del Noucents? ¿Hi havia anat a evangelitzar moros, com un Llull rediviu gràcies a l'esperit romàntic de la Renaixença? Una breu introducció personal de l'autor deia que la causa d'aquella estada al desert havia estat una missió científica, bé que no aclaria de quin tipus de ciència es tractava. ¿Es tractava d'un il·lustrat sota la protecció de l'Església, el tal mosèn Norbert Font? Sí que deixava clar, però, que "la ciència no està pas renyida amb l'art, i per això, com a passatemps o esbarjo, escrivia les impressions rebudes en el mateix full de cartera que contenia números i dades".
El subtítol especificava: Impressions d'un viatge a Río de Oro. I Río de Oro era el nom d'una de les colònies espanyoles a l'Àfrica, un nom que a mi encara em sona a lliçons escolar de geografia que tocava memoritzar per la força. Encara no sabia que el llibret en qüestió era una joieta que m'havia de captivar amb el lirisme auster del seu estil, d'una persona culta, potent i humil, com el paisatge i la humanitat del desert.
¿Què feia un capellà catòlic i català al desert del Sàhara ("sàhara" vol dir desert, en àrab), a les primeries del Noucents? ¿Hi havia anat a evangelitzar moros, com un Llull rediviu gràcies a l'esperit romàntic de la Renaixença? Una breu introducció personal de l'autor deia que la causa d'aquella estada al desert havia estat una missió científica, bé que no aclaria de quin tipus de ciència es tractava. ¿Es tractava d'un il·lustrat sota la protecció de l'Església, el tal mosèn Norbert Font? Sí que deixava clar, però, que "la ciència no està pas renyida amb l'art, i per això, com a passatemps o esbarjo, escrivia les impressions rebudes en el mateix full de cartera que contenia números i dades".
El subtítol especificava: Impressions d'un viatge a Río de Oro. I Río de Oro era el nom d'una de les colònies espanyoles a l'Àfrica, un nom que a mi encara em sona a lliçons escolar de geografia que tocava memoritzar per la força. Encara no sabia que el llibret en qüestió era una joieta que m'havia de captivar amb el lirisme auster del seu estil, d'una persona culta, potent i humil, com el paisatge i la humanitat del desert.
De Seduccions de Marràqueix, de Josep Piera. El Balancí. Edicions 62. p. 90
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada