Sento molt d'afecte pels honestos llibres de viatges i sempre n'he estat un lector habitual. Posseeixen la virtut d'oferir un més enllà teòric i plausible al nostre ençà imprescindible i feixuc. Però una lleialtat elemental m'obliga a advertir a qui esperi trobar en aquest llibre un diari de viatge, gènere que pressuposa capacitat de reacció a l’hora d’escriure o bé una memòria immune a la imaginació que la memòria genera -qualitats que a causa d’un paradoxal sentit del realisme he desistit de pretendre. Havent arribat a una edat que em sembla més digne de conrear il·lusions que no vel·leïtats, m’he acabat resignant al destí d’escriure en funció del meu tarannà.
A: Dona de Porto Pim, d'Antonio Tabucchi. Traducció de Pau Vidal. p.5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada