Les Açores, segons una nota d'Antonio Tabucchi

Antonio Tabucchi clou el llibre Dona de Porto Pim amb l'"Àpendix", que inclou "Un mapa, una nota, algun llibre". El mapa és una antiga carta de navegació acolorida, basada en un mapa de Ludovico Teixeira. El document està decorat amb loxodromies, quatre roses del vent, tres vaixells de vela, una escala de milles i un bell cartutx amb el nom del mapa. Publicada per Joan Blaeu a Amsterdam el 1662 (Referenciat a Götzfried Antique Maps). I la nota és una personal presentació de les Açores.

Insulae Acores Delineante Ludovico Teisera

Una nota

En ple Oceà Atlàntic, aproximadament a mig camí entre Europa i Amèrica, a una latitud nord que varia entre els 36° 55’ i els 39° 44’, i a una longitud compresa entre els 25° i els 31°, es troba l’arxipèlag de les Açores, format per nou illes: Santa Maria, São Miguel, Terceira, Graciosa, São Jorge, Pico, Faial, Flores i Corvo. L’ arxipèlag s’estén prop de 600 km en direcció NO-SE. El nom es deu a u error dels primers navegants portuguesos, que van prendre per esparvers (en portuguès “açores”) els nombrosos milans que poblen els esculls de les illes.

La colonització portuguesa va començar el 1432 i va continuar al llarg de tot el segle xv, però en aquella època les Açores també van rebre una notable colonització flamenca, com a conseqüència dels casaments que emparentaven el tron portuguès amb el País de Flandes. Els flamencs hi han deixat traces evidents, no tan sols en els trets somàtics dels habitants sinó també en la música popular i a la majoria de les tradicions folklòriques . El sòl és d'origen volcànic. Els penya-segats costaners solen ser llençols de lava duríssima, mentre que a les planes hi ha extensions de pedra tosca convertida en pols. Les característiques físiques del paisatge revelen inequívocament les traces de l’activitat volcànica i sísmica. A més de tot un seguit d’activitats volcàniques menors (fumaroles, guèisers, fonts i fangars calents, etc.), abunden els llacs volcànics que han ocupat antics cràters i el paisatge es veu interromput sovint per profundes escletxes excavades per la lava ardent. L’interior i les muntanyes són d’una bellesa salvatge i amb certa freqüència lúgubre. El cim més elevat, de 2.345 metres, és Pico, a l’illa homònima. Les erupcions volcàniques de què tenim notícia són innombrables: els terratrèmols més devastadors estan datats del 1522, el 1538, el 1591, el 1630, el 1755, el 1810, el 1862, el 1884 i el 1957. Els efectes del terratrèmol de 1978 que va afectar l’illa de Terceira, són ben visibles per a qualsevol viatger que s’aturi a Angra. En el transcurs d’aquesta incessant activitat volcànica, el paisatge de les Açores ha sofert considerables mutacions i han aflorat o bé s’han enfonsat gran quantitat d’illots. El fet més curiós en aquest sentit el va descriure el capità anglès Tillard, que a bord del vaixell de guerra Sabrina va assistir el 1810 al naixement d’una petita illa a la qual va fer desembarcar dos homes amb una bandera anglesa per prendre’n possessió en nom d’Anglaterra i batejar-la “Sabrina”. Però l’endemà, abans de salpar, el capità Tillard es va veure obligat a constatar, amb disgust, que l’illa de Sabrina havia desaparegut i que el mar havia recuperat la tranquil·litat de sempre.   

El clima de les Açores és suau, amb pluges abundants però breus i un estiu molt calorós. La natura és exuberant i les espècies vegetals innombrables. A la flora de tipus mediterrani , on predominen el cedre, el taronger, la vinya i el pi, s’hi superposa una vegetació tropical en què destaquen l’ananàs, el bananer, el maracujà i una gran varietat de flors. Abunden els ocells i les papallones, i els rèptils són desconeguts. La caça de la balena, amb els mètodes arcaics descrits en aquest llibre, actualment només es practica a Pico i a Faial. En el segle XX una intensa emigració, deguda a causes de tipus eminentment econòmic, ha despoblat considerablement l’arxipèlag. Corvo, Flores i Santa Maria estan gairebé deshabitades.

A: Dona de Porto Pim, d'Antonio Tabucchi. Traducció de Pau Vidal. p. 95