La via interior és una direcció que cap viatger no ha agafat. La via interior és la destinació que tots els viatgers busquen i de la qual ningú no vol tornar. (Reform and Reformers, 1846-1848)
No hi ha res que faci que la terra sembli tan espaiosa com tenir amics lluny : ells formen les latituds i les longituds. (Carta a Lidia Emerson, 22 de maig de 1843)
El passejant solitari encara pot trobar una resposta i una expressió de cada estat d’ànim en les profunditats del bosc. (Historia natural de Massachusetts, 1842)
El fong més humil delata una vida semblant a la nostra. És un poema reeixit a la seva manera. (Journal,10/10/1858)
El que anomenem natura salvatge és una civilització diferent de la nostra. (Journal,16/02/1859)
A: Fragments, de Henry David Thoreau. Traducció de David Cuscó. Fláneur. p. 28, 30, 37 i 86
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada