Yuki Onna, la dona fantasma de les neus

Il·lustració de Toriyama Sekien*

Yuki Onna és un yōkai molt popular; és una dona alta, esvelta i bonica, té els cabells llargs i negres, i apareix a les nits de fortes nevades. Té la pell pàl·lida, com la d'un mort i això fa que sovint sigui invisible en paisatges nevats. Pot portar un quimono blanc o anar tota nua. Camina per la neu flotant sense deixar empremta i es pot convertir en un núvol de neu si se sent amenaçada. Sovint representada sense peus fa que els seus moviments siguin molt eteris. La seva mirada fa terror i mata les víctimes durant les tempestes de neu atraient-les amb la seva bellesa; com una sirena de muntanya nevada.

La bellesa dels espais nevats semblen els llocs adequats per a l'aparició d'aquestes dones de blancor, fet molt valorat en la cultura japonesa, i amb cabells llargs i negres amb un fort component eròtic.

J.F. Pastor a La puerta del monstruo la presenta així:  "La famosa "Dama de las nieves" es la punta de lanza estrella de las antiguas creencias autóctonas del país en lo que a criaturas fantásticas se refiere. Representa bien a una serie de espíritus entroncados fenoménicamente con la naturaleza en paridad con los kami, asimismo privados de un patrón encuadrable hacia el bien o el mal, en pos de una conducta errática y caótica."**

A Kwaidan: Stories and Studies of Strange Things***, llibre de Lafcadio Hearn de 1903, hi ha un capítol dedicat a Yuki Onna. Aquest és el paràgraf que el protagonista (Minokichi) descobreix aquest personatge en una tempesta de neu:

"El va despertar una pluja de neu a la cara. La porta de la cabana havia estat forçada; i, a la llum de la neu va veure una dona a l'habitació, una dona tota vestida de blanc. Estava inclinada sobre Mosaku i bufava el seu alè sobre ell; i el seu alè era com un fum blanc brillant. Gairebé al mateix moment es va girar cap a Minokichi i es va ajupir sobre ell. Va intentar cridar, però va descobrir que no podia emetre cap so. La dona blanca es va inclinar sobre ell, cada cop més a prop, fins que la seva cara gairebé el va tocar; i va veure que era molt bonica, tot i que els seus ulls feien por. Durant una estona va continuar mirant-lo; després va somriure i va xiuxiuejar: —Tenia la intenció de tractar-te com a l'altre home. Però no puc evitar sentir llàstima per tu, perquè ets tan jove... Ets un noi bonic, Minokichi; i ara no et faré mal. Però, si mai li dius a algú, ni tan sols a la teva pròpia mare, el que has vist aquesta nit, ho sabré; i llavors et mataré... Recorda el que dic!"

I anys més tard el cineasta Masaki Kobayashi estrena el 1964 Kwaidan (estrenada en castellà com El más allá) amb l'adaptació de quatre contes del llibre de Lafcadio Hearn.

*Toriyama Sekien (1712 – 1788), de nom real Sano Toyofusa: erudit, poeta i artista especialitzat en el folklore japonès. Sekien és conegut sobretot pels seus llibres il·lustrats de yōkais. La seva obra més coneguda és la traduïda a l'anglès com a The Illustrated Night Parade of a Hundred Demons o The Illustrated Demon Horde's Night Parade apareguda en tres volums (1776, 1779 i 1780). Hi ha una edició moderna Yoda, Hiroko; Alt, Matt (2017). Japandemonium Illustrated: The Yokai Encyclopedias of Toriyama SekienDover Publications.  I podem trobar un exemplar en línia del primer llibre a la col·lecció del Museu de Belles Arts de Boston: Toriyamabiko

** La puerta del monstruo. Sobre lo fantástico en el arte japonés, de Juan Francisco Pastor Paris. Casimiro. 2023. p.68

***Podem trobar a Project Gutenberg KWAIDAN: Stories and Studies of Strange Things, de Lafcadio Hearn; i concretament el capítol Yuki-onna

Uns altres personatges de la mitologia japonesa a: Si de viatge et trobes un mikoshi-nyūdō i Viatge al país dels kappa

I una aproximació de Yuki onna a les Valls de Cardós Que è cap vritat?

Si de viatge et trobes un mikoshi-nyūdō

 

"Mikoshi" del Gazu Hyakki Yagyō
de Sekien Toriyama

Els mikoshi-nyūdō sembla que són monjos o sacerdots que apareixen a la nit, per camins o ponts, als viatgers que van sols. Tenen l’alçada d’una persona normal, però quan es troben algú creixen i es transformen en animals salvatges amb urpes i cabells llargs.

Normalment quan algú es troba amb aquest yōkai* cruel no sobreviu. Ni ignorar-lo, ni córrer, ni quedar-se quiet són maneres de salvar-se. L’única possibilitat que tens és mirar-lo als ulls directament i abaixar la mirada lentament fins al peu del gegant. I has de dir: “Has perdut! M’he anticipat al teu truc!” Si es fa correctament el mikoshi redueix la seva mida a un home normal i marxa ple de ràbia.

* Els  yōkai són les criatures de la mitologia japonesa.

Uns altres personatges de la mitologia japonesa a: Viatge al país dels kappa i Yuki Onna, la dona fantasma de les neus

La informació està extreta de Matthew Meyer a la pàgina: https://yokai.com/mikoshinyuudou/

Wakan Sansai Zue

Viatge al país dels kappa

Qui viu al costat del riu, acaba al riu;

Qui coneix l'aigua s'ofega a l'aigua;

Qui neda bé, també s'ofega.

Els kappa

Els kappa són uns personatges fantàstics, dimonis de la cultura tradicional japonesa que viuen als rius i llacs i que reben diferents noms segons la regió. Tenen el cos mig humà i mig de granota, habitualment són de color verd, les mans i els peus palmípedes, una closca de tortuga a l’esquena i al cap una depressió en forma de plat on sempre hi ha d’haver aigua per tal que conservin la vida. Tenen una alçada aproximada d’un metre, però tot i això tenen més força que un adult humà. Parlen japonès, són bons coneixedors de les tradicions japoneses i són molt educats. El seu menjar preferit són els cogombres i... els nens. I sembla que també tenen una especial debilitat per la pròstata dels homes! Potser per aquests motius és costum fer focs artificials per tal d'espantar-los.

Poden tenir tracte amb humans i fins i tot ajudar-los a canvi de cogombres, però la seva naturalesa els porta a fer malifetes de diversos graus: espiar les dones, amagar la roba, violacions, robar nens per mejar-se'ls, etc. De fet no deixen de ser dimonis!

Atac d'uns kappa. Imatge del Museu britànic.

Kappa, de Ryunosuke Akutagawa

Els viatges fantàstics són força habituals a la literatura, això permet els protagonistes viure aventures singulars o arribar a altres mons. En el cas de Kappa, de Ryunosuke Akutagawa, el protagonista arriba a la terra dels kappa i pot arribar a conviure amb ells, cosa que li permet fer una crítica dels personatges i de la vida japonesa.

La història la presenta un treballador, potser un metge o infermer, del centre on el protagonista està internat.

"Esta es la historia del paciente número 23 de nuestro hospital psiquiátrico. Cuando logra que alguien le preste atención, siempre le cuenta lo mismo."

I a partir d’aquest preàmbul és la transcripció de la història que el protagonista els va explicar. L’entrada al país dels kappa comença, quan cau en un forat, recurs que coneixem d’altres històries. L’acullen prou bé i durant l’estada coneixerà un pescador, un metge, un estudiant, un poeta, un filòsof, un director de fàbrica, un músic i un jutge. Aquests personatges l’aproparan a la manera de viure dels kappas i serviran a l’autor per ironitzar amb les contradiccions de la societat japonesa. 

Diferències amb la moral humana:

"Por ejemplo, los humanos creen que la compasión y la decencia son cualidades importantísimas y muy, pero que muy serias; sin embargo, cada vez que los kappa oyen estas palabras estallan en risatadas interminables. Está claro que su sentido del humor difiere mucho del nuestro."

Sobre la vida quotidiana i familiar:

"Según él [el poeta kappa], los padres y los niños, los maridos y las esposas, los hermanos y las hermanas, todos se dedicaban a regodearse en una actividad que les proporcionaba un placer infinito: hacerse la vida imposiblelos unos a los otros. Solía decir que no había locura mayor que "el sistema familiar"."

Sobre la indústria cultural, llibres, música, etc., que es produeix en gran quantitat a partir de paper, tinta i una substància grisa.

"-¿Eso? Son cerebros de burro- dijo él con despreocupación-. Secos, machacados y luego pulverizados, claro."

 Sobre la vida laboral:

"-Lo que quiere decir es que sacrificamos a los obreros que pierden su trabajo y utilizamos su carne como alimento. [i llegeix d'un diari] "La cifra de nuevos desempleados de este mes ascendió a 64769; el precio de la carne ha bajado proporcionalmente..." [...] Hay un estatuto que cubre cada aspecto de la matanza del trabajador."

El món de la política:

"Sus discursos son, efectivamente, un puñado de mentiras. Sin embargo, todo el mundo lo sabe, así que en definitiva pasa lo mismo que si dijera la verdad."

La religió majoritària dels kappa és el "viverisme", on el concepte de vida inclou l'activitat de "menjar arròs, beure vi i practicar sexe".

I acaba amb un poema de les Obres completes del poeta kappa:

Entre las flores de la palmera y los bambús,

Buda se quedó dormido hace tiempo

Al lado de la higuera y el camino

Cristo también ha muerto

Todos necesitamos descansar

Incluso frente al escenario

Al mirar tras las bambalinas

Sólo quedan los viejos decorados.

Kappa del Gazu Hyakki Yagyō
de Sekien Toriyama

A: Kappa, de Ryunosuke Akutagawa. Traducció de David Favard. Ático de los libros. 2010

Breu biografia i fragments per coneixer el seu patiment a Vida d'un idiota, d'Akutagawa Ryunosuke

Uns altres personatges de la mitologia ja ponesa a: Si de viatge et trobes un mikoshi-nyūdō i Yuki Onna, la dona fantasma de les neus