Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sarajevo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sarajevo. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de novembre del 2024

Una història ordinària a Sarajevo


Heus aquí les meves memòries escrites en versos.
Goran Simiċ



UNA HISTÒRIA ORDINÀRIA

Vaig acompanyar a l’autobús la dona i els dos fills
per salvar-los de la Sarajevo del gener de 1993
i a la finestra congelada del bus, un amic
hi va escriure:
“Estic amb vosaltres!
i després d’això, no va escriure mai més res.

Era jo qui feia les anotacions a la seva cartilla militar,
era jo qui escrivia les peticions per sortir a la ciutat,
després també les queixes,
a ell un empleat del servei de neteja
li va matar la paraula.

Després vaig escriure en nom seu
cartes llargues i tendres a la dona
i vaig enviar cent petons als fills.

Quan el vaig portar a l’hospital amb el cos desfigurat,
vaig anar-hi corrents per llegir la carta de la dona,
una carta tendra,
que havia escrit jo amb presses.

No la va sentir.
Lluitava per cada alè, per cada glop d’aire.
Només jo sabia que el meu amic lluitava
per la paraula
que un empleat de neteja
havia esbandit al clavegueram.


Uns apunts de Goran Simiċ a partir de l’epíleg de Simona Škabec:

"Goran Simiċ (Vlasnica, 1952) va néixer en una petita ciutat a uns quilometres de Sarajevo però va passar la major part de la seva vida a la capital de Bòsnia i Hercegovina. Abans de la guerra, la seva activitat literària va ser àmplia i diversa.” [...] “Amb la seva dona i els dos fills, que encara eren menors d’edat, Goran Simiċ va sobreviure el setge de la ciutat de Sarajevo.” [...] El 1996 pot abandonar la ciutat rumb al Canada. “En arribar al Canadà, va començar per a ell la vida d’un exiliat amb totes les renúncies i l’amargor inherents a aquesta condició.” I els poemes recollits en diversos llibres “el van convertir e una de les veus poètiques més colpidores i sensibles que van documentar la tragèdia de Bòsnia als anys 1990 [...]” I la tornada: “Fa pocs any, Goran Simiċ va tornar a Sarajevo. Li agrada presentar-se com algú que es dedica a la literatura des de fa cinquanta anys i afegeix que és “l’autor” de dos fills adults i que li agrada passejar per les muntanyes que rodegen la ciutat en companyia dels gossos [...]”.


A: Els meus dies feliços al manicomi, de Goran Simiċ. Traducció i Epíleg de Simona Škabec.  La Breu Edicions. 2023  p.111


dilluns, 11 de novembre del 2024

Nens, de Semezdin Mehmedinoviċ

 "Au, Harun, entra ja d'una vegada a casa, que a fora cauen granades!"


Sovint només cal un vers.


De Semezdin Mehmedinoviċ, a Sarajevo blues (1992), citat per Simona Škabec a l'epíleg "Només els peixos morts neden amb el corrent".

A: Els meus dies feliços al manicomi, de Goran Simiċ. Traducció i Epíleg de Simona Škabec.  La Breu Edicions. 2023  p.335


dijous, 12 de desembre del 1996

Sota les roderes...

Sota les roderes dels camions els ossos esberlats d'un home;
semblen retalls de diaris escampats pel fang.
Qui era?
Què hi diuen?
Quina mena d'homes poden llegir sense entendre res?


abril-desembre de 1996