Arribada a Alcúdia

La línia de la costa es confon amb els núvols que, a poc a poc, els núvols es distancien de les muntanyes i s'omplen de color morat; els últims rajos de sol es filtren per una finestra petita. Són els núvols que es fan i es desfan a Tramuntana? Ara el mar sembla tranquil.

A Mallorca, Ibn al-Labbana

Ibn al-Labbana (Abu-Bakr Muhàmmad ibn Issa ibn Muhàmmad al-Lakhmí ad-Daní, però conegut com a Ibn al-Labbana), (Benissa - Mallorca 1113-1114): Rep una bona educació i aviat destaca com a poeta. Es trasllada a Almeria, Sevilla, Badajoz (on es converteix en poeta cortesà). Torna a Sevilla (amb la millor producció poètica i en prosa) fins a la caiguda de la ciutat; i escriu sobre la desfeta del seu món. Acompanya al-Mutámid desterrat a Agmat fins a la seva mort. Passa un temps a Còrdova i poc més tard de 1100 es trasllada a Mallorca, a la cort de Nàssir-ad-Dawla, amb una abundant producció literària. Però acusacions sobre l'allunyament de la religió el fa caure en desgràcia. I aquests versos són el retret a Nàssir-ad-Dawla per haver perdut la confiança en ell. Mor abans de poder marxar de l'illa. El poema és una traducció de Josep Piera.

A Mallorca

La pluja que cau al riu,

per fina i suau que hi siga,

n'acaba fent un torrent.

Me'n vaig, ja ho saps,*

ni que Mallorca fos Egipte

i els teus regals els del Nil.

No heu sabut estimar de mi

el valor ni tampoc l'obra.

No vos han semblat prou llargs 

ni l'espasa ni el càlam meus.

Potser m'he venut massa barat

creient que la inspiració no tenia.

* A l'article "Ibn al-Labbana, el poeta del rey al-Mu´tamid" d'Elisa Simón (https://andalfarad.com/ibn-al-labbana-el-poeta-del-rey-al-mutamid/) inclou aquests versos que semblen completen el sentit de la primera estrofa: "els enemics van fer foc / per cremar-m'hi, però em vaig salvar / de la mateixa manera que Abraham, fujo".

Josep Piera, Trobadors amb turbant. Diwan andalusí. Edicions de 1984. 2017 

Cardenal de Lloseta

 

Cardenal de Lloseta

Hem marxat de Sòller espantats per la gentada; al port, més tranquil, et permet passejar. Després la carretera de la costa, la de Deià; molts cotxes. Quan arribem a Valldemossa, baixem fins el port. Dotze quilòmetres de revolts amb un fort pendent per una carretera estreta. Al port, alguns cotxes, alguns ciclistes; el restaurant obert. Mengem peixet fregit i musclos i a les postres ens ofereixen "Cardenal de Lloseta". El demanem i descobrim una delícia. 
És una base allargada i estreta de bescuit genovès, nata muntada i merenga. Encara que pugui no semblar-ho és lleuger i tens la sensació de menjar un trosset de núvol; un d'aquests núvols sovint enganxats a la serra de Tramuntana. Suposo que l'encert és no carregar-lo amb excès de sucre. L'origen és al Forn de Baix de Lloseta, al costat d'Inca.
Al dia següent anem fins a Lloseta i en comprem al Forn de Baix. S'explica que durant un àpat un amic dels propietaris del forn, desprès de menjar aquestes postres va dir que eren "bocat de cardinale"*. I de "bocat de cardinale" a Cardenal de Lloseta.

* L'expressió "bocat de cardinale" (amb diverses formes "bocato", "bocati", etc. i diverses grafies com ara dues t o dues c) és un fals italianisme. De fet l'italià tè boccone equivalent a la bocada o mos català o al bocado en castellà; i boccata equivalent a la glopada catalana o a la bocanada en castellà. Per tant tindriem la forma boccone di preti o di cardinali, utilitzades a finals del XVII com a expressió de la golafreria del clergat.
Trobo la referència, que no he contrastat, que Federico García Lorca al Retablillo de don Cristóbal, utilitza l'expressió referida a una persona: «Sí señor. Me voy a casar porque doña Rosita es un bocatto di cardinali»,

A casa, jo sempre havia sentit "bocato di cardinale".