Passegem per Bahir Dar i em parles de l’Havana; i si tanco una mica els
ulls ho aconsegueixo i sento el mar proper i les rialles, però si els obro veig
que sóc en una altra banda
i que una vella amaga un paraigua entre les bardisses que fan de
separador de l’avinguda,
i que una gentada es mou amunt i avall en bicicleta i només de tant en
tant hi ha un moment de silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada