Quan baixes per l’escala de l’avió et trobes una bafarada d’aire calent i humit. Entres a la terminal i la primera cosa que has de fer és trobar les maletes en un parell de cintes que fan molt de soroll o amuntegades pels racons. És un vol nocturn que arriba amb dies de retard. A la sala hi ha molta gent que crida. Els passatgers del teu vol recullen les maletes i les teves no surten per enlloc. Veus que la sala continua plena de gent que va amunt i avall. Et comencen a preguntar si tens les maletes, que on vas, que qui t’espera. Contestes a un noi que porta un identificador i tot seguit ja sap tothom la teva situació. Et diu que no et preocupis, que ja apareixeran. I quan comences a tranquil.litzar-te et diuen que aquell noi no és de l’aeroport, que es busca la vida. No saps com aconsegueixes parlar amb un treballador de la terminal. Pren les teves dades i diu que potser d’aquí a un parell de dies sortiran. Saps que és culpa d’un altre aeroport, però amb el daltabaix que veus aquí et sembla impossible recuperar-les.
Passes a fer els papers; no saps si són policies o militars; trobes que hi ha una mica més de seriositat. Et miren la bossa de mà que portes. I surts a la part oberta de la terminal; més gent i més soroll. Tornes a tenir molta calor. Tens la sensació de desorientació total. No has après què has de fer. T’ofereixen taxis i hotels a crits. Agrairies que algú et parlés fluixet i a poc a poc. Estaries disposat a deixar-te estafar i a pagar el doble, o més! Però sembla que aquest punt feble del turista novell no l’han descobert. Tan fàcil que és agafar un taxi en un aeroport europeu! Em sembla que és el primer cop a la vida que no sé quin paper haig de fer: tinc por. No tinc ganes de tornar a viatjar. Al final has de sortir de l'edifici; més calor i més humitat, gairebé a les fosques.
A la nit, somiant, confonc el soroll de l’aparell d’aire condicionat amb les cintes transportadores de l’aeroport.
Dos dies després arriba l’equipatge intacte a l’aeroport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada