Cogo

El cotxe ens deixa al desembarcador d'Acalayon i una barca ens porta fins a Cogo. Baixes de la barca entre cases de fusta posades damunt del riu Muni. El poble sembla que només és un carrer paral·lel al riu amb cases als dos costats; el carrer és de terra i sorra. Anem al lloc de policia; t'hi fan anar per evitar problemes. És una caseta al final del poble; té una antena de ràdio. L'home ens pregunta què anem a fer. Li diem que volem anar a Corisco, que ens han de venir a buscar els homes d'Inestrosa. Potser al final ens fa un paper que funciona com autorització. Podem triar entre dos hotels: un a sobre del riu i un altre que dóna a la banda de darrere del poble. El del riu és una construcció de fusta, les habitacions són petites i sents el soroll de l'aigua sota els peus. L'altre és una construcció d'obra d'un sol pis; hi ha una nau gran amb el sostre d'uralita i llits separats per cortines; a la part del darrere hi ha habitacions senzilles amb taques d'humitats, un filat de galliner fa de protecció a la sortideta que hi ha davant de les habitacions. Ens hi quedem. A l'endemà anem a esmorzar a la fonda damunt del riu. Hi ha unes noies amb un somriure trist i un nen petit. Aquest somriure, aquesta mirada trista es repeteix arreu.