« C’est un rêve, n’est-ce pas, mes aventures ? »
Frase atribuïda a R.Caillié
René Caillié, viatger francès, nascut el 1799 a Mauzé-sur-le-Mignon, al departament de Deux-Sèvres. Va assolir fama per ser el primer europeu en tornar viu de Timbuctu (el 1826, Alexander Gordon Laing, procedent de Trípoli, aconseguí arribar a la ciutat, però fou assassinat quan en marxava). El 1827, després de nombroses intents, sortí de Sant Lluís amb una petita caravana, fent-se passar per un egipci que havia estat enrolat per força en les tropes de Napoleó i desitjava tornar a casa seva.
El seu aspecte europeu no deixarà d’ocasionar-li problemes, però per fi entrà a Mali i aconseguí arribar a Djenné. Allà s’embarcà a bord d’una petita xalupa i un any després de la seva partida del Senegal, el 20 d’abril de 1828, aconsegueix, fent-se passar per musulmà, arribar a la ciutat somiada, Timbuctu. Romangué dues setmanes a la ciutat, prenent notes que guardava entre les pàgines de l’Alcorà, i l’abandonà en una caravana d’esclaus que partia cap al Marroc travessant el Sàhara. El 12 d’agost d’aquell any arribà a Fes, i pocs dies després a Tànger. El 1830, després de 16 anys d’absència, tornà per fi a França, i, al desembre, la Societat Geogràfica li féu lliurament dels deu mil francs que havia promès a qui tornés de Timbuctu amb una descripció de la ciutat.
El 1830, publicà una narració del seu viatge, Journal d’un voyage à Tombouctou, que li assegurà un gran renom. El seu quadern de viatge és una pintura minuciosa de la geografia dels països visitats, la fauna i la flora, els costums dels seus habitants, etc. Rene Callie s’ha interpretat de diferents maneres. Jules Verne l’anomena "el viatger més intrèpid dels temps moderns". D’altres l’admiren com un obrer de l’imperi colonial francès. Recentment s’ha vist com el primer "africanista" respectuós amb les persones i les cultures que va trobar, va denunciar la esclavitud i l’estat de les dones.
Va morir el 17 de maig de 1838, a causa d’una malaltia contreta a l’Àfrica.
(Informació extreta i resumida de Wiquipèdia)
René Caillié explica com neix el seu interès pels viatges i, molt especialment, per la ciutat de Tombouctou:
"Ayant eu, dès ma plus tendre enfance, un goût prononcé pour la carrière des voyages, j’ai toujours saisi avec empressement les occasions qui pouvaient me faciliter les moyens d’acquérir de l’instruction ; mais, malgré tous mes efforts pour suppléer au défaut d’une éducation soignée, je n’ai pu me procurer que des connaissances imparfaites. L’entière conviction que j’avais de l’insuffisance de mes moyens m’affligeait souvent, quand je songeais à tout ce qui me manquait pour remplir la tâche que je m’étais imposée ; toutefois, réfléchissant aux dangers, aux difficultés d’une telle entreprise, j’espérais que les notes et les renseignements que je rapporterais de mes voyages seraient reçus du public avec intérêt : je ne renonçaidonc pas un seul instant à l’espoir d’explorer quelque pays inconnu de l’Afrique ; et par la suite la ville de Tombouctou devint l’objet continuel de toutes mes pensées, le but de toutes mes efforts ; ma résolution fut prise de l’atteindre ou de périr. Aujourd’hui que j’ai été assez heureux pour accomplir ce dessein, le public accordera peut-être quelque indulgence au récit d’un voyageur sans prétention, qui raconte simplement ce qu’il a vu, les événements qui lui sont arrivés, et les faits dont il a été le témoin."
René Caillié, Voyage à Tombouctou. François Maspero, París, 1979
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada