La ciutat és mig buida, el cel és gris. L’exposició de Paul Klee és a les fosques, els dibuixos són petits, delicats, de colors suaus; fulls, llibretes; línies que es poden esborrar amb la llum, amb el temps; alguns textos.
En copio un, un poema.
A un home trist al seu àlbum
Aquest home sempre ha evitat
devorar carn de carn.
Només l’ha sentida,
mentrestant
roman pur,
massa covard per actuar.
Tornem al centre, molt a poc a poc, al pas de la mare, sota una fina pluja intermitent. A l’altra punta de la ciutat diuen que l’ambient és de festa major, de fira, gentada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada