Aracena

La multitud de restaurants fa veure que és un poble on hi va gent, turistes del país suposo. Sembla que quedi lluny de rutes internacionals.
Al mig del poble hi ha una cova preparada per visitar. Ens ensperem asseguts en bancs de pedra, una parella de portuguesos i parelles amb nens dels país, en el que sembla l’entrada d'una casa de poble. Un home gran, de la meva edat, que diu que és del poble, amb una nena d’uns 8 anys: "-Y ahora cierro el teléfono poe si llama la tita. Ahora estamos nosotros solos." No sé perquè, però no m’agrada.
Les coves sempre criden l¡atenció i són un bon reclam turístic: l’atractiu de la foscor, d’entrar dins de la terra… i a l'estiu la temperatura! La cova és veritat que és força espectacular amb moltes formacions. El guia: "-No toquen las paredes porque la grasa de las manos dificulta la progresión…" Evidentment ells s’han encarregat de picar el terra i les parets, de fer escales, de posar baranes de metall… per facilitar el pas de la gent. El Pepe cada cop que entra en una sala nova no pot estar de dir: -Dios mio, dios mio! Que bonito!
Quan sortim, tornem a la claror, al calor, a la blancor de les cases…