Llegir Magris, visitar l'exposició al CCCB, imaginar la ciutat; sempre somiar.
La triestitat
Triestitat -vitalitat i malenconia, nostàlgia de puresa que s'adona de tots els compromisos però fins i tot quan perdona no oblida que hi són i no es deixa enganyar. Exigència adolescent de vida autèntica, consciència senil de la vida falsa; només queda fer tabola a la taverna.
El cafè San Marcos
El San Marcos és un arca de Noé, on hi ha lloc, sense prioritats ni exclusions, per a tothom, per a qualsevol parella que busca refugi quan a fora plou a bots i barrals i també per a qui no té parella.
De Microcosmos, de Claudio Magris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada