L’aeroport és a tocar del poble; tres minuts a peu mal comptats.
Gairebé, doncs, l’aeroport és dins del poble.
Diverses construccions d’una sola planta i una torre de control. La
pista a l’altra banda, a tocar.
Un dels mossos em pregunta:
-Ta femme marche ?
-Oui –contesto-, elle marche tout
suite.
-Non pleure pas –em replica- par la
femme que marche!
Sembla que a l’aeroport tampoc no s’ha de plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada