I la visió religiosa del pelegrí rus a Relats sincers d'un pelegrí al seu pare espiritual o El pelegrí rus; Obra anònima del voltant de 1860 i possiblement escrita o dictada al monestir d’Athos. Està estructurada en dues parts de quatre i tres relats respectivament. El protagonista és un pagès rus que busca la gràcia de la pregària interior. En paraules de Sebastià Janeras a la Introducció: “Tota la narració, gira sobre dos eixos: La “pregària de Jesús” i la Filocalia*. [...] Aquesta pregària va sovint unida a una tècnica respiratòria i de concentració mental i ha de dur al qui la practica a l’autèntica pregària interior o de cor.”
Un dels personatges Skhímnik llegeix un quadern que porta per títol: "El secret de la salvació, revelat per la pregària contínua":
“Però, què és realment la pregària i com pregar en essència? És difícil de trobar respostes precises i comprenedores per a tothom a aquestes qüestions, tot i que són primordials i urgents, de manera que, qui desitja ferventment la pregària, es troba un altre cop amb un vel de misteri. De tot el que ha llegit recordarà només l’aspecte exterior, encara que devot, de la pregària, i arribarà a la conclusió que per pregar cal anar a l’església , senyar-se , fer reverències, agenollar-se, recitar el salteri, cànons i acatistos**.
“Aquesta és la idea general de la pregària que es fan aquells que no coneixen els escrits dels sants pares sobre la pregària interior i l’acció contemplativa. A la fi, qui busca troba un llibre anomenat la Filocalia, en el qual vint-i-cinc sants pares exposen d’una manera entenedora la ciència de la pregària del cor veritable i essencial. Aquí se li comença a revelar el misteri de la salvació i la pregària, i s’adona que pregar realment vol dir adreçar la ment i l’atenció al record constant de Déu, caminar en la seva divina presència, desvetllar l’amor en un mateix pensant en Ell i unir el nom diví amb la respiració i el moviment del cor. És guiat cap a tot això per la invocació amb els llavis del sant nom de Jesucrist, o per la recitació de la pregària de Jesús sempre, en tot lloc i durant qualsevol ocupació, contínuament."
Més endavant, ja al final, un altre dels personatges, l'Ermità presenta la part positiva del silenci:
2) La influència benèfica i profitosa de l'home que viu en el silenci sobre el seu proïsme es revela no tan sols en la comunicació de les seves instructives observacions sobre la vida interior, sinó que també [...] és profitós per al seglar atent, el guia cap al coneixement d'ell mateix i el dirigeix cap a un sentiment de veneració. [...]
3) Aquest benefici resulta del veritable silenci, il·luminat i embolcallat amb la llum de la gràcia. [...] De la importància del silenci, Sant Isaac el Siríac en parla així: "Quan posem d'una banda totes les accions d'aquesta vida i d'altra banda el silenci, trobem que aquest pesa més a la balança." "
I qui practica actualment el silenci?
**Himne cantat generalment pels cristians ortodoxos o catòlics orientals, el nom fa referència a que els feligresos el canten dempeus.
A: Petit tractat sobre la immensitat del món, de Sylvain Tesson. Introducció de Gabi Martínez. Traducció de Francesc Roma i Casanovas. Símbol Editors. p.35
A: Relats sincers d'un pelegrí al seu pare espiritual. Anònim. Traducció d'Àngels Margarit i Victòria Izquierdo. Introducció de Sebastià Janeras i Joaquim Maristany. Notes de Sebastia Janeras. Edicions Proa. p.152 i p.175
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada