Cròniques de Guinea Equatorial, de Francesc Cabana

El llibre consultat de la biblioteca Jaume Fuster té una nota manuscrita amb llapis a la segona línia de text. L’autor diu: “Fa uns quants anys que treballo com a consultor del Banc Mundial [...]” I la nota subratlla Banc Mundial i escriu “¡hasta aquí puedo leer!”. I més endavant al capítol “El doctor Pipa”, hi ha una altra nota: “el autor de este libro es T**** y un capitalista etnocéntrico”. No trobo cap altra nota; no sé si vol dir que el lector deixa la lectura per ser l’autor un capitalista consultor del Banc Mundial, o bé acceptà que l’autor explicava les seves experiències, les anècdotes personals i la vida quotidiana que portava, i que tot i ser una visió subjectiva d’un treballador d’un banc reflectia una part de la vida de Guinea. El mateix autor admet a la Presentació: "En general és una crònica amable que no pretén plantejar problemes trascendents , ni donar solucions del mateix tipus."

El llibre format per capítols breus, la majoria de dues pàgines, sobre fets concrets de les seves vivències i alguna reflexió sobre la vida política i econòmica de l’illa. El text té un estil senzill, directe i amb diverses al·lusions a la vida a Catalunya. I és veritat que de tant en tant se li escapen comentaris que avui consideraríem politicament incorrectes.

Alguns paràgrafs solts, no són els més anecdòtics, ni els més representatius, però em porten a la meva experiència al país:

"Així que arribes t'adones que ets en una societat mínimament desenvolupada i amb un nivell molt primitiu de la vida. L’arribada a l’aeroport és tot un símbol. Vas a bord d’un modern Airbus i aterres al mig de la selva, solcada per una pista de tres quilometres de llargada. La terminal és formada per una petita construcció, força atrotinada. Quan hi entres, l’olla és total.” p. 10

“La carretera de Malabo a Luba és la que està en més bon estat de l’illa, si deixem al marge el tram de l’aeroport, però no l’han tocada en vint anys com a mínim. [...] Al quilòmetre 45, la carretera desemboca a la platja, i es veu Luba, abans San Carlos. Va tenir la seva etapa bona amb els espanyols, primer, i quan era el port de recalada de la flota soviètica, després, ara és un poble miserable amb quatre cases justes. [...] 

Hem dinat al Club Nàutic de Luba. Devia ser bonic fa anys, però ara fa pena. Se n’ha fet càrrec una parella, formada per un francès i la seva dona, que és de Madagascar. Diuen que tancaran, perquè no tenen feina.” p. 19

“Per anar a Moca es necessita  que el govern et doni un permís especial, especialíssim. I és que allí hi ha, des de fa uns quants anys, una granja organitzada i dirigida per sud-africans que proporciona carn i hortalisses a Malabo. [...] El primer que trobem són les restes del que era la residència del governador espanyol de la colònia. No tenia mal gust, però ara poca cosa queda.” p.50

“A Malabo i Bata hi ha alguns -pocs- guàrdies urbans que porten el salacot, que era el tradicional dels urbans de Barcelona i altres ciutats catalanes.” p.64

I la referencia a dos llibres:

“L’estadant que ens precedí a la Casa Verde es deia Robert Klitgaard, un economista americà que treballava també per al Banc Mundial. Hi ha viure dos anys i un cop a Estats Units va publicar Tropical Gangsters, un títol que no requereix traducció. El subtítol és més explicatiu: “L’experiència d’un home amb el desenvolupament i la decadència a l’Àfrica més profunda”.

El llibre de Klitgaard estpa prohibidíssim a Guinea, com és natural, però tots els blancs el tenen o l’han llegit i el discuteixen.” p. 17

“L’expressió [Els gossos de la guerra] és de Shakespeare, de manera que poca broma. Però és també el títol d’una famosa novel·la [Dogs of War] de Frederick Forsyth, autor de nombrosos best-sellers, publicada el 1974. La història gira al voltant d’un petit país africà en el qual s’ha descobert un valuós mineral. Per tal d’explotar-lo, una empresa britànica no dubta a organitzar un autèntic cop d’estat en aquell país, comptant amb l’ajut de mercenaris europeus. Una novel·la que té nombrosos antecedents històrics a Àfrica.

Forsyth va prendre el model de Guinea Equatorial per a escriure el llibre. Els veterans de Guinea encara el recorden, ja que va passar uns dies a Malabo. Per al coneixedor de Guinea Equatorial, és fàcil trobar-hi les analogies.” p. 29

A: Cròniques de Guinea Equatorial de Francesc Cabana. Proa, Butxaca, 8. 1995.