Llegendes dels Ona

Els ona, també coneguts com a selknam són un poble nòmada, caçador i recol.lector, de l'Illa Gran de la Terra del Foc. El nom "ona" prové de l'idioma yagán. 

 

Adaptació d'alguns textos de Stephen Lucas Bridges a Ona tales and legends* 

Hamn el fantasma

Hamn és un fantasma. Els homes normals només el poden sentir, però els sanadors sí que el poden veure.
Hamm porta notícies de baralles o de morts i a les nits ronda els voltants dels campament dels Ona.
Els homes sempre han viscut una mica espantats amb aquesta presència, tot i que  la descripció més versemblant és que Hamm sembla fet de farina i que només ensenya els cors dels que han mort.

Les estrelles, els nimals i les persones

Els Ona creuen que totes les estrelles van ser una vegada persones, però només tenen els noms i les històries d'uns vint o trenta.
Insectes, ocells, tots els animals -excepte guineus i gossos-, muntanyes, penya-segats, roques, gairebé tot allò que té un nom, llevat de les eines i les plantes més petites, abans van ser persones.
El vent Sinu per exemple era un gran home, la seva dona era la balena Ohchin, i una de les seves filles Sinu K-Tam és el colibrí. 
He vist un ona agafar un petit escarabat d'un camí i posar-lo en una branca: -"No s'ha de trepitjar ja que quan era home era un bon sanador".

El Sol i la Lluna

Fa temps Krren, el Sol, i Kerrein, la Lluna, eren home i dona; fins que un bon dia la Lluna va començar a pensar que era igual que el Sol. 
Enfadat, el Sol la va colpejar a la cara i l'hauria matat si la Lluna no haguès fugit. 
Ell la va perseguir, però ella va saltar d'un penya-segat amb ell al darrere, 
I no van parar d'anar a la deriva pel món sense baixar mai a terra.

  *Text en anglès consultable en línia a <https://patlibros.org/dlpdf/olt.pdf>