A Mallorca, Ibn al-Labbana

Ibn al-Labbana (Abu-Bakr Muhàmmad ibn Issa ibn Muhàmmad al-Lakhmí ad-Daní, però conegut com a Ibn al-Labbana), (Benissa - Mallorca 1113-1114): Rep una bona educació i aviat destaca com a poeta. Es trasllada a Almeria, Sevilla, Badajoz (on es converteix en poeta cortesà). Torna a Sevilla (amb la millor producció poètica i en prosa) fins a la caiguda de la ciutat; i escriu sobre la desfeta del seu món. Acompanya al-Mutámid desterrat a Agmat fins a la seva mort. Passa un temps a Còrdova i poc més tard de 1100 es trasllada a Mallorca, a la cort de Nàssir-ad-Dawla, amb una abundant producció literària. Però acusacions sobre l'allunyament de la religió el fa caure en desgràcia. I aquests versos són el retret a Nàssir-ad-Dawla per haver perdut la confiança en ell. Mor abans de poder marxar de l'illa. El poema és una traducció de Josep Piera.

A Mallorca

La pluja que cau al riu,

per fina i suau que hi siga,

n'acaba fent un torrent.

Me'n vaig, ja ho saps,*

ni que Mallorca fos Egipte

i els teus regals els del Nil.

No heu sabut estimar de mi

el valor ni tampoc l'obra.

No vos han semblat prou llargs 

ni l'espasa ni el càlam meus.

Potser m'he venut massa barat

creient que la inspiració no tenia.

* A l'article "Ibn al-Labbana, el poeta del rey al-Mu´tamid" d'Elisa Simón (https://andalfarad.com/ibn-al-labbana-el-poeta-del-rey-al-mutamid/) inclou aquests versos que semblen completen el sentit de la primera estrofa: "els enemics van fer foc / per cremar-m'hi, però em vaig salvar / de la mateixa manera que Abraham, fujo".

Josep Piera, Trobadors amb turbant. Diwan andalusí. Edicions de 1984. 2017