Amb les meves passes... Fernando Pessoa

[1915]

"Amb les meves passes tremola la llum de les estrelles. Un gest de la meva mà, que m'oculta un moment la lluna, palesa, amb aquest meu acte d'esbalaïment, tot el que realment pot significar. Aquests pensaments, que han esdevingut domèstics i quotidians al meu escrúpol, han comportat que el meu instint naufragués al port. Sempre m'ha semblat que ser era gosar; que voler era aventurar-se. La inèrcia m'ha deixat un regust de santedat, i el no-voler, de tenir. Així he construït una moral burgesa del pensament, una atenció per la comoditat i per la decència a través del respecte al misteri. La consciència exagerada que sempre he tingut dels meus moments sempre ha estat com un adoloriment a misteri i a diví. No m'he comprès mai, sobretot quan m'he sorprès vivint i la inconsciència dels meus instints i la vulgar commoció dels meus reflexos nerviosos."

A: Autobiografies. Fernando Pessoa. Selecció i pròleg de Richard Zenith. Traducció de Victor Martínez- Gil. Angle Editorial. 2008 (p.55)