Kōan
Un kōan, a la tradició zen, és una historia breu, que el mestre planteja
amb una pregunta a l’alumne. El kōan té un plantejament paradoxal i
desconcertant que demana per resoldre’l deixar el raonament analític i utilitzar
la intuïció.
"El mestre pica de mans i diu: -Aquest és el so de les dues mans. Quin és el so d'una mà?"
La porta sense porta
La porta sense porta, és la compilació amb comentaris de 48 kōan feta per Mumon Ekai (Wumen Hikai, 1183-1260). Alguna traducció proposa "Entrada sense porta", "Pas sense porta" o "Barrera sense porta". A mi m'agrada l'opció de la traducció d'Esteve Serra de "Porta sense porta" que juga amb els múltiples signigicats de porta i, alhora, amb l'afirmació i la negació del terme. Durant anys va anar per diversos monestirs. El 1246, als seixanta-tres anys, va fundar un temple, el Gokoku-ninno prop del Llac Oest a Hangzhou, la Xina .
Qui és ell?
Hoen de Tozan va dir: “Els Budes del passat i del futur són els seus
servents. Qui és ell?
Comentari de Mumon
Si veieu clarament qui és ell, és com si trobeu el vostre pare en una cruïlla de camins. Té sentit que us pregunti perquè el reconeixeu?
No tensis l’arc d’un altre.No muntis el cavall d’un altre.No discuteixis les faltes d’un altre.No et fiquis en les coses d'un altre.
******
On trobar La porta sense porta?
Hi ha una versió impresa en castellà i una versió en línia en xinès, anglès i castellà.
Mumon Ekai, La puerta sin puerta. Cuarenta y ocho koan. Presentació de Jacques Brosse. Traducció de Nyogen Senzaki i Paul Reps. Versió en castellà d'Esteve Serra. El barquero. 2008
Mumon Ekai, La entrada sin puerta. Versió en xinès, traducció a l'anglès i dues versions al castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada