Malnoms dels pobles de Cardós

Malnoms dels habitants dels pobles de la vall de Cardós.

Al llibre El parlar del Pallars, l'autor inclou els malnoms (popularment nomarrots o motarrades) dels pobles del Pallars. En alguns casos poden ser dos, tres o fins i tot quatre malnoms per a un sol poble. Això té sentit ja que l'autor utilitza informants de diferents pobles. Com diu Pep Coll: "El caràcter burlesc i satíric d'aquests gentilicis fa que siguin voluntàriament desconeguts en el poble on s'apliquen."

Al llibre D'Estaon a Austàlia, l'autora fa la llista dels malnoms dels pobles de la vall que utilitzaven a casa seva i ben segur a tot Estaon. Els recollits per Carme Esplandiu, l'autora, estan marcats amb un asterisc.

Ainet: corsecs, calcets, lo senyoriu, doctorets*
Aineto: cabrers, cabrerols, orriaires*
Anàs: nasseruts, aurelluts, corbellaires, dallaires*
Arrós: senyors*, senyoriu
Benante: guineus*
Bolissos (tots dos): aurelluts*
Bonestarre: campaners*
Cassibrós: picapedrers, pica-roques, pica-roqués*
Estaon: baladreus*, bagadeus, gorretes
Esterri de Cardós: gitanos*, gitanalla
Ginestarre: perdiguès*, perdigaires
Lladorre: golluts*, aurelluts
Lladrós: lladres*
Lleret: gats*
Ribera: borratxos*
Surri: corbellons*
Tavascan: formatjaires*, gavatxos

Coll, Pep. El parlar del Pallars. Editorial Empuries. 1991
Esplandiu, Carme.  D'Estaon a Austràlia. Garsineu Edicions. 2024